Des de dijous passat es pot «entrar, passejar i, és clar, comprar» a la nova botiga FNAC del centre comercial Espai Gironès, a Salt, recorda David Ordiales. Girona, reconeix, s'havia convertit gairebé en una obsessió per a l'equip d'Operacions de la multinacional francesa, que hi veu una bona oportunitat de negoci.
No se'ls pot discutir que són ràpids a l'hora d'obrir botigues.
[Riu] La veritat, però, és que al darrere de cada botiga hi ha molta feina. Són anys parlant amb arquitectes de conceptes, de com ha de ser el terra, el sostre, els departaments de marxandatge. I s'ha de trobar la millor ubicació i després negociar les condicions. Sí que som capaços de desenvolupar una obra en dos mesos i adaptar-la al concepte FNAC. Però pensi que feia molt de temps que pensàvem en Girona.
Per què?
Catalunya és una plaça estratègica per a nosaltres. És on volem centrar la nostra expansió. Fa cinc anys que no obríem cap botiga a Catalunya i teníem molt clar que havia de ser a Girona.
A Perpinyà hi ha una FNAC. Preveuen que clients francesos vinguin igualment a comprar a Salt?
Sí. Tenim experiències com la de Donosti, on l'afluència de clients francesos és rellevant. No ens preocupa la proximitat amb Perpinyà: un client FNAC ho és a Catalunya i a França.
Quants dels 22 treballadors de la nova botiga són de Salt?
Sis o set. Però de les 22 persones contractades, 21 viuen en un radi de cinc quilòmetres de la botiga.
El requisit de viure a l'àrea de Girona era important, doncs.
Sí. Abans d'arribar ja vam contactar amb l'Ajuntament de Salt, amb el que hem fet el procés de reclutament i de selecció. Sempre que anem a un lloc interactuem amb l'entorn cultural i social.
Hi ha empreses que diuen que els costa trobar candidats. Els ha costat, a vostès?
No, perquè Girona i el seu entorn presenten un nivell cultural molt afí a FNAC. Hem detectat molta gent que comparteix les nostres inquietuds com a companyia. Hem rebut centenars de currículums: han estat molts i de molta qualitat.
Quin perfil de venedors buscaven?
Gent capaç de prescriure allò que el client necessita. Tenim persones de 19 anys i d'altres que passen dels 40. N'hi ha que tenen experiència en distribució i n'hi ha que no. Tenim llicenciats en disciplines de les Ciències Socials, com poden ser Filologia o Filosofia. Buscàvem gent amb inquietuds; l'experiència ja l'adquiriran.
Hem passat la crisi?
Per a nosaltres aquest any és positiu. Hem recuperat l'expansió, i això ja és una pista que les coses funcionen molt millor, amb un mercat del llibre molt estable. El sector dels mòbils funciona molt bé. No et puc dir si ha passat del tot la crisi o no, però sí que les famílies de productes amb les quals treballem tenen molt de potencial.
El sector cultural l'ha patida especialment?
Ens ha obligat a adaptar els formats. Per exemple, en l'àmbit de la música, hem venut moltes més entrades per a concerts. Hem hagut de veure on estava l'oportunitat. El vinil ha augmentat molt en vendes; en alguns països el 25% de la música que es ven és en vinil. I cada vegada venem més música d'importació, desconeguda.
Spotify, en el cas de la música, HBO o Netflix, en el cas de l'audiovisual, són amenaces o oportunitats?
Els clients de FNAC escolten música en tots els formats. Treballem per satisfer-los en tots els canals.
Convé reduir l'IVA que s'aplica als productes culturals?
Tot allò que beneficia la cultura comptarà amb el nostre suport.
Diuen que seran sensibles amb la indústria cultural local: com?
L'altre dia parlava amb l'alcalde de Salt i em comentava que entregaven un premi (Setè Cel). Aquesta vegada no hi hem sigut a temps, però de cara a l'any que ve, podríem, per exemple, vendre el premi a llibreries de tota Espanya, per exemple. Que un escriptor pugui presentar el llibre en un parell o tres de botigues FNAC i que l'hi tinguem a la venda durant un mes té un valor comercial brutal.
Encara fa tant de mal la pirateria?
Les plataformes digitals han ajudat a combatre-la.
En l'era digital, el paper té futur?
Per descomptat. Els llibres es venen bé, i la música, en el format adequat, també. El format físic i el digital són complementaris.
Llibre de paper o electrònic?
De paper, sóc dels que oloro els llibres encara, però ocasionalment, quan viatjo, faig servir el llibre electrònic per una qüestió de pes: la maleta és més lleugera. Ep, i la descàrrega de continguts, la faig legal [riu].
Llegim prou?
No. Si ho féssim més aniríem més bé.
Spotify, CD o vinil?
Sóc un enamorat del CD i del cassette.
Cassettes!?
Costen molt de trobar, però encara n'hi ha. Hi ha discos fets per ser escoltats en vinil, d'altres en CD, d'altres en cassette i el format digital per dur la música a sobre.
Botiga o «e-commerce»?
L'experiència de client la dóna la botiga. Però s'ha de complementar amb el web. Per això parlem d'«omnicanalitat». El 25% dels nostres clients compren per igual al web i a la botiga.
On passen més temps?
A la botiga. Les nostres estan pensades perquè el client hi entri, passegi i, és clar, al final compri [riu].
