Els torrons, a l'Antàrtida

Segona expedició de treballadors de la constructora de Girona Arcadi Pla a territori austral per finalitzar la remodelació de la base científica espanyola Juan Carlos I · L'empresa hi desplaça 12 persones, que s'hi estaran fins a l'abril, i 100 tones de material · «La pressió és més alta aquesta vegada, l'obra s'ha d'acabar», explica David Garcia, responsable tècnic del projecte

04.12.2016 | 07:14
Dur fins a terra el material que arriba per mar és una de les tasques més complicades i carregoses

Ja tenen a punt els ingredients del sopar de Nadal; de fet, ja viatgen a bord del Sarmiento de Gamboa, el vaixell oceanogràfic del Centre Superior d´Investigacions Científiques (CSIC), que fa unes setmanes va salpar del port de Vigo; el destí, el més remot dels possibles: l´illa de Livingstone de l´arxipèlag de Shetland del Sud, a l´Antàrtida. Avui mateix, dotze treballadors de la constructora de Girona Arcadi Pla –amb delegacions a Barcelona i a Mudaison (França)– aterraran a l´aeroport de Punta Arenas (Xile), on faran escala abans d´embarcar-se en la nau que els retornarà, un any després de posar-hi els peus per primera vegada, a les gèlides terres australs. S´hi estaran fins a l´abril.

Base Joan Carles I

L´objectiu, finalitzar la segona fase de l´adequació dels deu mòduls nous de la base científica Juan Carlos I. Arcadi Pla hi envia 100 tones de material; «la logística i la planificació de divereses feines que hi farem (bàsicament, la instal·lació elèctrica i de mobiliari i la climatització dels espais)», que s´han hagut de calcular al milímetre, constitueixen una de les claus de l´èxit d´aquesta aventura empresarial; la «bona gestió dels imprevistos» que pugui provocar la metereologia és l´altra, explica el cap tècnic de l´obra, David Garcia.

Captació d´aigua

Amb tot planificat, Garcia ja sap que podran menjar torrons per Nadal, que compartiran amb les altres 30 persones que faran vida a l´estació Juan Carlos I els propers mesos, la majoria de les quals són científics del CSIC. Només d´arribar, als treballadors d´Arcadi Pla els pertocarà instal·lar un sistema de captació d´aigua que s´abastirà d´un llac gelat situat a 1,5 quilòmetres de la base. És la feina més urgent, que escometran mentre duri el bon temps –s´apropa l´estiu a les antípodes i la previsió és que la neu no faci acte de presència fins d´aquí a uns mesos; això no obstant, les temperatura no abandonarà el signe negatiu i, «si ens entra vent la sensació tèrmica serà d´entre -20 i -30 graus», apunta Garcia. Un cop arribats a terres antàrtides d´aquí a uns vuit o deu dies –és el temps que es triga a creuar per mar el pas de Drake, considerat el més perillós del planeta–, començarà la rutina per als empleats d´Arcadi Pla: esmorzar a les 8.00 del matí, dinar a les 13.30 –«allà som més europeus», ironitza el responsable del projecte– i sopar a les 8.00 del vespre. Els àpats –que es fan en dos torns– marquen la jornada laboral, que resulta «força regular» si els imprevistos no apareixen. I en el temps lliure? «Llegim, xerrem i els diumenges que podem sortim a fer excursions», relata Garcia.
Una obra adjudicada el 2015

Una vegada finalitzada l´obra a principis d´abril –la tornada dels «expedicionaris» d´Arcadi Pla està prevista per al dia quatre d´aquell mes–, l´empresa tancarà un llarg periple que va començar a recór­rer el maig 2015, amb l´adjudicació del projecte, valorat pel Centre Mediterrani d´Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) en 2,7 milions d´euros i que executa una Unió Temporal d´Empreses (UTE) participada al 50% pel contractista gironí. «Sens dubte és l´obra més complicada que m´ha tocat dirigir i executar», afirma David Garcia. Arcadi Pla ha recor­regut a proveïdors gironins de materials per a la construcció. Fins ara els terminis s´han complert tal com estava previst.

Quatre connexions per mar

D´ara i fins a l´abril, només quatre vaixells navegaran de Terra del Foc, al Con Sud del continent sud-americà, fins a Livingstone (no hi ha port i això complica la descàrrega del material, que només es pot fer quan hi ha marea alta i les naus poden fondejar a una distància raonable) . «Tot està previst per aprofitar al màxim els recursos i els pocs trajectes de què disposarem», diu Albert Abad, gerent d´Arcadi Pla. El temps farà o desfarà la resta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

Un article al The New York Times dispara les vendes de caganers gironins als Estats Units

Caganer.com va registrar en un dia i mig més de 200 comandes, la majoria de Trump i Clinton,...

L´«start-up» catalana Marteen Sports World exporta el 80% de la seva producció

És l'única empresa que fabrica cera 100% ecològica i sostenible per a esquís i taules de «snow» a...

L´edat de jubilació podria pujar per sobre dels 67 anys a Alemanya a partir del 2030

El país vol fer front als canvis demogràfics i a l'augmenta de l'esperança de vida

CaixaBank rep el premi «Banc de l´Any 2016» a l´Estat per The Banker

La revista britànica del Grup Financial Times entrega el guardó per la solidesa, solvència i...

Enllaços recomanats: Premis cinema