L´Eurogrup discuteix avui els plans pressupostaris dels vuit països de l'eurozona que estan en risc d'incomplir els seus compromisos de dèficit, entre ells Espanya. També buscarà un acord per tancar la revisió del tercer rescat a Grècia, pas imprescindible per estudiar un alleujament del seu deute.
L'agenda dels ministres d'Economia i Finances dels països de la moneda única arriba avui carregada, amb dues sessions de treball en lloc d'una, com és habitual. Durant el matí, els ministres discutiran la situació pressupostària de l'eurozona i els projectes de pressupost dels seus Estats membres de cares al 2017, després que la Comissió Europea (CE) presentés al novembre unes previsions que confirmaven el creixement moderat però no exempt d'obstacles de l'eurozona i llançaven dubtes sobre l'acompliment de diversos països.
L'atenció se centrarà en aquells països que la Comissió veu en risc de desviar-se dels seus objectius de dèficit: Espanya, Portugal, Bèlgica, Itàlia, Xipre, Lituània, Eslovènia i Finlàndia. D´aquesta manera, els seus ministres hauran d'explicar quines mesures pensen prendre per aconseguir la seva meta i com les implementaran, encara que fonts europees esperen que els països «segueixin fidelment les recomanacions de la Comissió» i no hi hagi «cap novetat».
El dèficit espanyol
En el cas d'Espanya, l'executiu comunitari només ha avaluat els pressupostos prorrogats de 2016 -sense mesures addicionals- enviats pel Govern en funcions. En aquest sentit, Brussel·les preveu que el dèficit es desviï el 2017 fins al 3,8% del PIB enfront del 3,1% pactat.
El Govern va aprovar divendres passat el sostre de despesa i els objectius de dèficit per a l'any vinent, que preveuen ajustar-se al compromès, però encara ha de negociar amb el Congrés i enviar a la CE uns comptes complets que segurament no arribaran fins al gener, encara que Brussel·les ja no mana pressa. «No hi ha ningú trepitjant l'accelerador pel que fa a Espanya», indiquen fonts europees.
Les condicions del rescat grec
Sobre la taula hi haurà també la polèmica proposta de la CE per impulsar a l'eurozona un estímul fiscal, idealment, de 50.000 milions d'euros, el 0,5 % del seu PIB, que hauria de venir dels estats amb marge pressupostari -Alemanya i Holanda, especialment-, encara que el tema només s'abordarà detalladament en la reunió a Vint-i-vuit (Ecofin).
Els ministres dedicaran la major part del seu temps, en la sessió vespertina, a «avaluar els progressos» de la segona revisió del compliment de les condicions associades al rescat grec, després que Atenes i els seus creditors -la CE, el Banc Central Europeu (BCE) i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat- no fossin capaços d'aconseguir un acord tècnic durant l'última missió de supervisió al país, en la qual també participa el Fons Monetari Internacional (FMI).
La CE i el BCE, que volien arribar a l´Eurogrup amb un acord per presentar als ministres, insisteixen que s'han fet progressos considerables, i fonts europees apunten al fet que «hi ha tan pocs assumptes pendents que podrien comptar-se amb els dits de la mà», la qual cosa «ja és un bon escenari» per forjar un acord. «Si hi hagués només un assumpte pendent a causa de la seva sensibilitat política segur que seria part de la conversa», assenyalen les mateixes fonts.
Quan s´hagi tancat aquesta revisió, els creditors europeus i l´FMI s'han compromès a estudiar mesures d'alleujament del deute.
