Si fronteres endins, la demanda cau, l'oferta s'ha de dur a fora: la internacionalització de l'economia de Girona es revela com el millor aprenentatge que han extret de la crisi les empreses de la província. Les exportacions encadenen diversos anys de crescudes i 2016 mantindrà la tònica (al tancament del tercer trimestre, amb 3.556,4 milions d'euros venuts, superaven d'un 1,6% les del mateix període de 2015).

Ho sosté també la Cambra de Comerç de Girona, que ahir feia balanç de l'exercici i posava l'accent en una dada també relativa al comerç exterior: la institució ha tramitat 15.216 documents d'exportació, necessaris per a tancar transaccions amb països de fora de la Unió Europea (UE), un 6% més que l'any passat. La Xina, el Japó, els Emirats Àrabs Units, Rússia, Algèria, Aràbia Saudita, Turquia, Ucraïna, Corea del Sud i els Estats Units són destinacions de fora de la Unió on les empreses de la província han aconseguit penetrar o millorar la seva quota de mercat. Bones notícies que ahir permetien a la cúpula de la Cambra, presidida per Domènec Espadalé, brindar amb cava (català) per acomiadar un 2016 que, ombres apart (atur, manca d'inversió en infraestructures i poca activitat en la construcció), aflora un balanç positiu que permet, en paraules del mateix Espadalé, «ser optimistes» de cara al 2017.

Ni el Brexit, ni «procés»

A més mercats oberts, menys exposició a potencials turbulències de caire geopolític; en aquesta línia, el vicepresident primer i responsable de Projecció Empresarial de la Cambra, Joaquim Maria Caula, assenyalava que les empreses de Girona han sortit indemnes del, a priori, tan temut Brexit (la sortida del Regne Unit de la UE, votada en referèndum la vigília de Sant Joan passada). «Cap empresari (de la província) està preocupat per aquest tema», asseverava. Al fil d'això, el vicepresident segon de la institució i màxim responsable de Projecció Corporativa i Patrimoni, Jaume Fàbrega, argumentava que l'evolució «favorable» de l'activitat econòmica «desmenteix els crítics del procés (català)». Les empreses, afegia, han demostrat capacitat «d'adaptació a les noves realitats, a la del Brexit i a la que sigui». La previsió llançada pel Govern català que l'economia del Principat creixerà al 2,7% reconforta la Cambra que, en aquest context, formula un parell de bones previsions més: el 2017 l'aeroport de Girona podria recuperar la xifra dels 2 milions de viatgers (aquest any tancarà pels volts dels 1,7 milions) amb l'ampliació de l'oferta de connexions per part de les companyies Ryanair, Jet2 i Enter Air; i, en paral·lel, pronostica l'ens, l'afluència de turistes podria créixer un 5% després d'un any de rècord com el present, avançava Enric Dotras, responsable de Relacions Exteriors.

Els contres

L'atur -que l'Enquesta de Població Activa de l'Institut Nacional d'Estadística del tercer trimestre situava en el 14,61%- és un dels grans «peròs» a la recuperació econòmica de la demarcació. Preocupa en especial a la Cambra la desocupació entre els joves de menys de 30 i entre el col·lectiu de més de 45; i reclama una aposta decidida per la formació professional dual que permeti millorar la qualificació dels treballadors i adaptar amb garanties els perfils professionals a les necessitats reals de les empreses.

La nova llei de Cambres

En clau més interna, el que ha estat el gran maldecap de la Cambra de Girona (i de la resta de cambres catalanes), la proposta del nou marc legislatiu que regularà el funcionament d'aquests organismes, sembla haver remès força. Domènec Espadalé, molt crític amb l'esborrany de la nova Llei de Cambres, anunciava un acostament de posicions amb el conseller d'Economia i Empresa, Jordi Baiget, que en una visita a recent Girona s'hauria mostrat obert a modificar la idea inicial del Govern sobre la composició de la nova Cambra General de Catalunya per tal de garantir una millor representació del territori i de les cambres més petites, i a abordar el finançament d'aquests organismes, els quals, en tant que entitats de dret públic, estan obligats a prestar determinats serveis.