APDEF ha presentat 6.200 demandes contra productes bancaris, per motius diversos. D´àmbit espanyol, aquesta associació és a punt de desembarcar a Itàlia (la banca d´aquell país també haurà d´afrontar processos judicials massius) i a França. A Espanya, apunta, «als bancs els demanem 130 milions; n´hem recuperat 70 i, d´aquests, 50 ja són a la butxaca dels nostres clients». Sobre la judicialització de les polèmiques clàusules sòl aquest advocat subratlla el paper que ha jugat el president de l´Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, a l´Audiència: «ha creat una autèntica doctrina d´ajuda als consumidors».
Si tinc una hipoteca, com puc saber si inclou la clàusula sòl?
T´has de deixar assessorar per un professional. A l´escriptura de la hipoteca ho posa: en un moment determinat ha de dir que «a pesar del que passi amb l´interès (evolució d´indicadors de referència com l´euríbor) això no pot baixar de tant». Això és la clàusula. És tan fàcil com això.
Ara que ja sé que la tinc: si no he reclamat, què faig?
Has d´anar a un advocat, necessàriament. Alguns bancs s´han avançat i voluntàriament han rebaixat l´interès de les hipoteques, però no han tret la clàusula, que ha de desaparèixer de l´escriptura a cost de l´entitat. Molta gent, per exemple, tenia un interès del 4% i li apliquen un 2% fruit d´aquest acord. Però això no val, ja que han de rebaixar el que toqui perquè l´euríbor està al zero coma zero i escaig. Han de treure la clàusula i deixar que l´interès fluctuï.
Així de fàcil?
Sí. La clàusula sòl què fa? Ha convertit un interès variable en fix i quan tu no has contractat una hipoteca d´interès fix. Per això els jutges l´anul·len i diuen que és abusiva. En tot cas, la clàusula mereixia una negociació a part, transparent i clara, que el client hagués entès. I això no ho feia ni un banc, ni un altre ni cap. Ara sí que es fa, però.
Aconsella reclamar?
La gent que no ha fet res ha de reclamar. Qui vulgui parlar amb el banc, que ho faci, però els afectats han d´aconseguir que els treguin la clàusula. Una opció és que en anar al notari per fer una novació de la hipoteca i s´elimini la clàusula. Si no, es fa als tribunals i ho ordena el jutge. Per tenir dret a recuperar els interessos pagats indegudament has d´aconseguir que un jutge ho digui en una sentència.
I què passa si ja tinc un procés judicial obert o alguna sentència?
Nosaltres (APDEF) ja fèiem les demandes demanant que es declarés nul·la la clàusula; que es retornessin els interessos des de nou de maig del 2013, que era el criteri del Suprem (aquest organisme va dictar una sentència el 9 de maig d´aquell any que declarava nul·les les clàusules sòl i obligava a tornar els interessos cobrats de més a patir de llavors), i demanàvem subsidiàriament que si durant el procediment sortia la sentència del TJUE i determinava que no hi havia limitació de retroactivitat se´ns pagués des del primer dia (de la formalització de la hipoteca). Si s´ha fet això, no hi ha cap problema. Ara bé, si hi ha sentència però no inclou la retroactivitat, és cosa jutjada.
I si he fet algun tipus de pacte amb el banc?
S´ha de mirar el contingut de l´escrit que t´han fet firmar. Però si per exemple t´han convertit la hipoteca en un interès fix i tu ho has firmat extrajudicialment, també es pot reclamar perquè no és un acte confirmatori. Tu has firmat, però és un pacte una mica intimidatori: la gent hi estava una mica obligada perquè si no no podia pagar i en no poder fer-ho li haurien executat la hipoteca. Aquesta gent també pot reclamar; pràcticament pot reclamar tothom menys aquell que tingui una sentència que li hagi reconegut els interessos des del 2013. La gent s´ha d´assessorar. Algú els ha de mirar l´escriptura de la hipoteca.
Els bancs pagaran?
Els bancs no la treuran voluntàriament (la clàusula sòl). Allò que no està provisionat són uns 4.800 milions i als banc no els va bé pagar, per això ja els va bé que els posis demandes per allargar el procés. Ara, els bancs pagaran els interessos cobrats de més per les clàusules sòl, però al seu ritme, i les demandes no vindran totes de cop: passarà com amb les preferents, que n´hi havia milers! I tots els que han anat al jutjat han cobrat. A Bankia li van caldre 75.000 demandes perquè pagués. Ara quantes demandes els posarem als bancs? Vint mil? Els és igual, ja ho pagaran.
Quan pot costar posar en marxa una demanda?
Demanem 350 euros de provisió de fons. I no et costarà res més perquè nosaltres pretenem que el banc ens pagui les costes judicials. I els bancs paguen, perquè perden. Les demandes per clàusules sòl, amb la sentència del Suprem i ara amb l´europea a la mà, els bancs les perden.
I quant de temps pot durar aquest procés judicial?
Depèn. Amb set o vuit mesos tenim sentències. A Girona Déu n´hi do a l´hora que van. I si (els bancs) apel·len, l´Audiència de Girona va ràpid. A Barcelona l´Audiència provincial triga una mica més.
Han rebut moltes trucades des que es va conèixer la sentència del TJUE?
Ahir (dijous 22 de desembre per al lector, l´endemà que es conegués la sentència del TJUE) vam tenir centenars de trucades.
Quants judicis per clàusules sòl han gestionat i quants n´han guanyat?
En gestionem uns 500, que es van guanyant, però van quedant suspesos, perquè hi ha bancs que no et deixen ni contestar, que no volen sentències i que pum, paguen.
En el cas de les clàusules sòl, retornar els diners és suficient o pertocaria demanar altres responsabilitats als bancs per com han gestionat aquesta qüestió?
Qui vulgui anar per la via penal, que ho faci; nosaltres no ho farem perquè no es tracta de posar la gent a la presó. És complicat. Sobre la possibilitat de demanar danys morals? Si el banc et torna tot el que t´han fet, ja estaria. En certa manera, però, la societat ja ha castigat els bancs. Abans el director de l´entitat era una persona que es feia respectar; ara quan vas a l´oficina t´hi trobes una pantalla. Als bancs els costarà molts anys recuperar la posició social que tenien. Han perdut credibilitat, no en tinc cap dubte. Ep, i nosaltres no anem contra els bancs, eh? Anem a favor de la gent.
