El president de la Federació d'Hostaleria de Girona, Antoni Escudero, que representa els hotels, restaurants, bars, cafeteries i turisme rural de la demarcació, va considerar un error que el nou el Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires que va aprovar dimarts el Govern de la Generalitat permeti a les pastisseries dedicar un 33% del seu espai a la degustació. En aquest sentit, Escudero va lamentar que els espais degustació de forns, fleques i pastisseries fan una completa «competència deslleial» a l'activitat del sector que representa, ja que podran seguir oferint gairebé els mateixos serveis que fan un bar o restaurant sense tenir la mateixa llicència.

«Que ho regulin no ens sembla malament», va assegurar, però «que regulin el que es pot fer en un forn». Així, es va mostrar del tot d'acord i partidari que puguin disposar d'espais per «degustar productes propis que fan al forn i a la pastisseria i fleques, fins aquí tot correcte», va insistir. «La queixa nostra és que en qualsevol fleca, forn o pastisseria es fa cafè, venen cerveses, entrepans freds i calents, posen una planxa. La gran majoria estan habilitades com a bars» i «la regulació hauria de ser perquè facin el que han de fer».

En aquest sentit, va exposar que actualment els hotels, restaurants, bars i cafeteries i turisme rural tenen una «una reglamentació molt dura i que hem de complir unes normes que ni els forns ni fleques ni pastisseria compleixen perquè és un altre ram» i la seva «llicència no té res a veure amb la de restaurants i bars», va afegir.

Per això, va insistir Escudero, «no estem d'acord que facin la nostra activitat» perquè «resulta que al final fan de restaurants» i això és «competència deslleial».

A més, segons Escudero, el sector de la restauració ha de complir amb unes exigències en matèria de salut o seguretat. «Tota activitat d'alimentació necessita unes característiques i elements que ha de complir i que una fleca ni pastisseria té». Per això, va assegurar que des de la Confederació catalana d'hotels i restaurants pressionaran el Govern perquè en la nova llei «diguin què poden fer i què no poden fer» aquests espais.

A més, sobre la limitació del 33% que podran dedicar les fleques a espais degustació, Escudero es va preguntar «qui ho vindrà a comprovar». «És impossible de controlar», va sentenciar ahir.

Liberalització de les rebaixes

A banda, la nova llei de comerç liberalitza les campanyes de rebaixes i ho deixa a la lliure elecció dels comerciants. La mesura té el rebuig del petit comerç gironí però des del gran comerç consideren que la mesura és natural i positiva.

El gerent del centre comercial Espai Gironès, Pau Jordà, va constatar, en primer lloc, que la llei «regula una cosa que s'estava produint de forma natural des de feia 4 anys» i és poc nova en aquest sentit, ja que petit i gran comerç han realitzat «moltes rebaixes, descomptes i campanyes especials» més enllà de l'estiu i hivern.

Segons Jordà, el canvi ve motivat per la crisi iniciada el 2008 i per un nou escenari en el sector: les vendes per Internet on hi ha «rebaixes les 24 hores, 365 dies a l'any, i per tant, el sector del comerç s'adapta a aquest escenari». En aquest sentit, va argumentar que resulta poc lògic impedir fer rebaixes a un comerç físic quan, en aquell mateix moment, es podria comprar un mateix producte amb descompte a través d'Internet, una «desavantatge competitiva» que afecta petits i grans.

Així, va prosseguir, «el comerç físic s'ha de reinventar». Una manera és amb les rebaixes liberalitzades i, una altra manera, va dir, «és que el comerç ha de girar cada vegada més a proporcionar al ciutadà una experiència de compra». I tot, «amb bona política de preus i uns comerços atractius» on s'inverteixi cada pocs anys, per exemple, canviant la pintura o les llums.

Al final, amb unes rebaixes acotades, «qui sortiria perdent és el ciutadà», segons Jordà. «Però si se'n beneficia el ciutadà, se'n beneficia l'economia en general perquè es dinamitza més», va afegir.

A l'Espai Gironès molts comerços ja fan rebaixes. Tot i això, han mantingut l'inici de la campanya institucional el dia 7 perquè, «en l'imaginari popular» encara comencen després del dia de Reis.