Els suecs i els japonesos s'han posat a pensar a reduir les hores de treball. Es pot dir que per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, encara que moguts per motivacions clarament dissemblants. A Suècia s'està explorant rebaixar la jornada laboral diària de vuit a sis hores com una fórmula que, entre altres efectes benèfics, afavoriria el repartiment de l'ocupació i una millor distribució de la renda, una preocupació que està a l'ADN d'un país que, com altres nòrdics, és exemple d'Estat del benestar generós i eficient. Pensen els suecs que fins i tot és viable treballar menys hores sense rebaixar el salari. Les proves que ha fet el «laboratori de polítiques» del país indiquen que el sentiment de benestar dels treballadors millora considerablement i que això repercuteix positivament en els resultats, perquè al mateix temps millora la productivitat.
És cert que aquestes proves s'han fet en el sector públic (en serveis dependents d'ajuntaments) i que, davant la seva possible translació al privat, no falten queixes, d'empresaris i polítics (liberals i conservadors), sobre l'impacte en la «competitivitat» del país. Així que la felicitat no deu ser competitiva.
El Japó és més competitiu que Suècia, segons un índex que elabora el Fòrum Mundial de Davos. L'economia nipona ocupa el sisè lloc i la sueca és novena en un rànquing que sobre el paper és una mesura de la prosperitat dels estats. Cal conjecturar que aquesta posició està relacionada amb l'extrema laboriositat dels japonesos. Les setmanes laborals són sovint de 70 hores, presumiblement perquè l'afavoreix la cultura local de la feina (tan peculiar i xocant per a Occident que a Espanya ha propiciat la llegenda urbana de la «vaga a la japonesa»). Les polítiques que estimulen les hores extra i la rellevància del concepte també extrem de «fidelitat» a l'empresa fan la resta.
Però la competitivitat no dóna la felicitat al Japó; de vegades mata. El desembre passat, el suïcidi d'una jove de 24 anys, víctima de l'estrès i de les més de cent hores extra que treballava al mes, va amplificar l'alarma per un fenomen (anomenat karoshi) que cada any provoca milers de morts al país. El succés va portar a la dimissió del president de l'empresa i va moure el Govern a intensificar la inspecció laboral i, també, a legislar perquè els japonesos surtin abans de la feina els divendres.
Espanya podria prendre nota tant dels japonesos (per evitar els excessos de jornada) com dels suecs (per redistribuir la riquesa). I particularment per conèixer com es fa per tenir taxes d'atur inferiors al 7%, com a Suècia, o que no arriben al 4%, com al Japó. La fórmula de generar i repartir ocupació destruint primer un lloc de treball fix i donant a llum després un i mig a temps parcial, com sovint ha passat en aquests anys de crisi i recuperació a Espanya, no crea treballadors feliços, sinó treballadors pobres.
