Ho avançava fa uns dies el ministre d'Economia, Luis de Guindos, però ho concretava amb força més detall el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ahir: el «sistema extrajudicial» que vol implantar el Govern també busca parar el cop que suposa per al sector financer espanyol la sentència de 21 de desembre de 2016 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que declara nul·les, per poc transparents, aquestes condicions aplicades en 1,4 milions de préstecs hipotecaris a Espanya (hi ha estimacions que eleven la xifra fins als dos milions), uns 65.000 dels quals, segons l'associació de consumidors i usuaris Aicec-Adicae, són gironins. En total, els bancs es podrien veure obligats a retornar més de 4.000 milions d'euros; això no obstant, la solució que proposa el Govern espanyol, que vol que els casos es resolguin en un termini màxim de tres mesos, podria reduir l'impacte que aquest reeemborsament en concepte d'interessos cobrats de més podria tenir en els seus comptes de resultats.
Efectiu: tributar a Hisenda
El sistema del Govern -que s'havia de debatre avui en el Consell de Ministres però que a última hora d'ahir va caure de l'ordre del dia, informava l'ACN- preveu l'opció que els afectats, previ acord amb el banc, puguin recuperar en efectiu els diners que van abonar de més a través de les quotes de la hipoteca que no es van abaratir a pesar de les constants caigudes de l'Euribor, l'índex de referència per a aquest tipus de préstecs. Ara bé, avisava Montoro: els afectats per les clàusules que es van beneficiar de la desgravació que Hisenda aplica sobre la compra d'un habitatge hauran de passar comptes amb el fisc. En pagar una quota més alta, la deducció en l'IRPF també va ser més elevada i, si ara cobren, diu el ministre del ram, hauran de compensar els possibles excessos en les desgravacions fiscals, això sí, sense «cap tipus de recàrrec ni de sanció», precisava Montoro. Alhora, si els afectats perceben interessos de demora, hauran de tributar a Hisenda, ja que es considera un guany patrimonial.
Amortitzar: opció sense cost
En canvi, si l'acord a què s'arriba amb el banc passa per recuperar les quantitats pagades de més a partir de l'amortització del préstec -i la conseqüent rebaixa de la quota o reducció del termini de la hipoteca- no serà preceptiu posar-se al dia amb Hisenda. De retruc, aquesta fórmula evitaria a la banca d'haver de dotar-se de provisionaments per afrontar els pagaments i minimitzar, així, els possibles impactes negatius en els seus comptes de resultats.
Alguns dubtes
En el cas de recuperar els diners en efectiu, però, que el president del Registre d'Economistes d'Assessors Fiscals (REAF), Jesús Sanmartín, afirma que es plantegen molts de dubtes, ja que caldria examinar si el contracte ha estat declarat nul perquè, aleshores, la manera com s'hauria de declarar a Hisenda podria variar (també podrien canviar els termes si qui guanya la sentència és un autònom o una empresa). La Direcció General de Tributs admet en un informe que la devolució de l'import cobrat de més per l'aplicació d'una clàusula sòl «no constitueix una renda subjecta a l'IRPF», tot i que afegeix que en la mesura que aquestes quantitats haurien format part de la base de la deducció per la compra de l'habitatge habitual (bonificació que afecta els habitatges comprats abans de l'1 de gener de 2013), el contribuent haurà de retornar allò que es va deduir de més. Hisenda podria ingressar per la devolució de les clàusules sòl fins a 600 milions.
