La primera patronal espanyola, la CEOE, presidida pel català Joan Rosell, proposava tot just fa uns dies un increment salarial d'entre l'1,5 i el 2% per al 2017 -mig punt aniria vinculat a la millora de la productivitat-. Una proposta que arriba després que les previsions de creixement de l'economia per aquest any, tot i que més moderades que els registres de 2016, no són gens dolentes; Banc Sabadell situava la millora, divendres passat, en el 2,5%, per exemple.

Sigui com sigui, el 2016 ha estat un bon any per a les empreses -les de l'Ibex-35, l'índex borsari de referència a Espanya, han guanyat, de mitjana, prop d'un 6%-. A Girona, d'entre les 100 companyies amb facturacions més grans, més del 60% van millorar resultats l'exercici passat, segons dades del registre Infocif. I la millora generalitzada del context econòmic -amb tots els matisos que s'hi vulguin posar, perquè la recuperació, com passa amb la felicitat, va per barris-, que ja va arrencar el 2015 amb un increment del PIB del 3,2%, ha tingut efectes positius, tot i que moderats, sobre els sous: per primera vegada en cinc anys els salaris pugen, més concretament un 1,6%, segons les dades més actualitzades de què disposa l'Agència Tributària (Aeat), referents a l'exercici fiscal de 2015.

Així, els 317.415 assalariats que el 2015 van rendir comptes amb el fisc a través de la declaració de l'IRPF van percebre un sou mitjà anual de 17.193 euros, 286 més que l'any anterior. Una bona notícia, a mitges, però, ja que aquest promig se situa per sota de la mitjana espanyola (18.645 euros) i clarament per sota de la catalana (21.078; Barcelona, amb un salari mitjà de 22.153 euros per treballador es col·loca en primera posició; Tarragona, amb 18.647 euros, supera també Girona, que no més queda per davant de Lleida, on el promig és de 17.327 euros).

Ceuta i Melilla, molt per sobre

En la comparació amb la resta de regions espanyoles, el sou mitjà dels treballadors de Girona no en surt massa ben parat. N'hi ha quatre on passa dels 20.000 euros anuals: són, a banda de Catalunya -on Barcelona fa que es decanti la balança cap amunt-, Madrid (24.734) i les ciutats autònomes de Ceuta (21.989) i Melilla (21.002). Per sobre dels 19.000 s'hi troben províncies com Burgos (19.743), Guadalajara (19.742), el Principat d'Astúries (19.684) i Saragossa (19.672). I si un assalariat madrileny cobra gairebé 7.000 euros més de mitjana que un de gironí (un habitant de Ceuta o un de Melilla en guanyen 4.000 més), un de la província andalusa de Jaén en percep uns 6.000 menys; es tracta de la regió on els sous són més baixos, segons l'Aeat.

Les finances, al capdavant

Per sectors, els treballadors gironins més ben pagats són els de la banca i de companyies d'assegurances, que perceben un salari mitjà de 38.491 euros; el 2014, aquests professionals guanyaven uns 10.000 euros menys l'any, segons l'estadística de l'Aeat, de manera que l'increment és més que notable, del 34%; també és cert que les empreses d'aquest àmbit han ajustat plantilles, ja que si al 2014 hi havia 8.893 treballadors, Hisenda tenia constància que en l'exercici fiscal 2015 n'hi havia 6.005, 2.838 menys. Amb excepció de l'agricultura, la ramaderia i la pesca, àmbits en què els sous van baixar un 2,4% (274 euros l'any), i dels serveis a les empreses, en què el retrocés va ser de l'1,72% (181 euros), la resta de sectors van registrar increments: en el de l'energia i l'aigua, del 0,7% (189 euros de mitjana); en la indústria, del 2,08% (466 euros); en la construcció, de l'1,2% (209 euros); en el comerç, tallers de reparació i transports, del 0,88% (143 euros); en els serveis d'oci personals, del 3% (291 euros; tot i l'increment, es tracta del sector en què es paguen sous més baixos) i el de serveis a les empreses.

Prou significatiu va ser, també, l'augment de les retribucions en l'àmbit dels serveis socials -que té 62.141 assalariats a la província-, que es va situar en el 4,07%, a raó de 957 euros l'any i això va situar el sou mitjà, el 2015, en els 24.468 euros.