El preu majorista de l'electricitat se situarà avui en 78,83 euros per megavat hora (MWh), amb el que marcarà un nou màxim des del desembre del 2013, segons dades recollides per Europa Press a partir de l'operador del mercat ibèric, Omie.
Aquest nou repunt de preus consolida les fortes pujades d'aquesta arrencada de l'any, a pesar que els preus, després dels pics de la setmana passada, havien tornat a marcar nivells mitjans en els últims dies per sota dels 70 euros per MWh.
El preu del mercat majorista, conegut com 'pool', té un pes sobre el rebut final de la llum proper al 35%. Durant els 18 primers dies del 2017, aquest preu està marcant unes xifres un 117% superiors als mateixos dies del 2016.
Per trobar un preu tan alt com el de demà cal remuntar-se al 21 de desembre del 2013, quan es va arribar als 80,82 euros. Després de l'escalada de preus durant aquell mes, el Govern va decidir suspendre l'anterior sistema de subhasta elèctrica (Cesur) i substituir-lo per l'actual, en el qual la tarifa deixa de consistir en un preu trimestral i queda referenciada al preu de cada hora al mercat.
Els preus diaris del mercat majorista es fixen amb un dia d'antelació, al voltant del migdia. El 'pool' funciona de forma marginalista, de manera que les tecnologies entren per ordre de cost i l'última d'elles a participar, la més cara, marca el preu per al conjunt.
La franja horària més cara
La franja horària més cara d'avui es donarà entre les 20.00 i 22.00 hores. En aquest moment, els consumidors que disposin de comptadors 'intel·ligents' i tarificació per hores pagaran l'electricitat per sobre dels 92 euros per MWh.
El preu majorista de l'electricitat té un pes proper al 35% sobre el rebut final, mentre que al voltant del 40% correspon als peatges i prop del 25% restant, a l'IVA i a l'Impost d'Electricitat. El Govern ha congelat pel 2017 els peatges i càrrecs elèctrics amb els quals els consumidors sufraguen els costos regulats.
El mercat s'ha vist afectat aquest hivern per l'efecte acumulatiu de diverses circumstàncies, entre les quals figuren l'augment de la demanda, l'onada de fred i l'exportació a França per la indisponibilitat nuclear, que han estat acompanyades d'una reducció de les aportacions d'aigua, la participació de la qual s'ha vist reduïda i es realitza a un cost major, afectant al preu.
A més, la tendència a l'alça del preu dels combustibles fòssils, especialment important en el cas del gas després de la cancel·lació de subministraments a Europa des d'Algèria, ha incrementat els costos de producció de les centrals de carbó i gas.
