Govern, PSOE i C's van acordar, ahir a Madrid, que el Reial Decret sobre les clàusules sòl obligui els bancs a pagar en el termini de tres mesos als afectats per aquestes condicions contractuals, aplicades sobre 1,5 milions d'hipoteques, i a informar els clients que tenen la possibilitat de resoldre aquest conflicte a través d'un procediment extrajudicial.
El portaveu econòmic del PSOE al Congrés dels Diputats, Pedro Saura, va explicar ahir que l'acord -propiciat per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016, que declarava la nul·litat de les clàusules per no ser transparents- inclou un procediment obligatori extrajudicial -i «no un codi de bones pràctiques»- per a totes les entitats financeres i que serà voluntari per als consumidors, que, d'altra banda, podran recórrer a la justícia si ho volen.
Oferta «desglossada»
L'acord d'ahir entre Govern i oposició estableix que el sistema de reclamació extrajudicial serà gratuït i que els bancs hauran de presentar una oferta de devolució amb la previsió «expressa i desglossada» dels interessos corresponents, que també seran abonats. Tots els bancs han de comunicar als clients afectats que existeix aquest procediment extrajudicial i estan obligats a retornar els diners cobrats de més a partir de les clàusules sòl en el termini de tres mesos. No es tracta, però, que en aquesta primera comunicació l'entitat especifiqui la possible quantitat a la qual l'afectat tindria dret per compensar l'aplicació del sòl en el seu crèdit hipotecari, sinó simplement que pot iniciar un procediment extrajudicial per reclamar-la si ho considera oportú. El text recull que en l'oferta que han de presentar els bancs s'ha «d'incloure» no solament la xifra presumptament cobrada de més sinó també els interessos que poguessin haver generat aquestes quantitats. El text no concreta quin tipus d'interès ha d'establir-se (el legal, el de la mateixa hipoteca o qualsevol altre) i deixa aquesta qüestió oberta a la negociació entre les parts.
Si el client amb una hipoteca decideix acudir al procediment extrajudicial, el banc té l'obligació d'atendre-li la petició i fins i tot de calcular quina quantitat hauria de retornar-li en el cas que la clàusula fos nul·la per no transparent. Però això no implica que necessàriament el banc accepti fer-ho ja que pot, per exemple, manifestar al client que en la seva opinió la clàusula sòl és transparent i que, per tant, no li fa una oferta. En aquest cas queda oberta la via d'acudir a la Justícia perquè aquesta determini qui té raó. El text manté la gratuïtat de les costes per al procediment extrajudicial i que el banc no podrà ser condemnat a costes en el judici si no hi hagués hagut acord previ i el jutge fixés com a quantitat a retornar a l'hipotecat una xifra inferior a l'oferida pel banc.
