Els consumidors podran reclamar a partir d'aquest dilluns la devolució de les quantitats indegudament cobrades per les entitats financeres en concepte de clàusules sòl poc transparents mitjançant el mecanisme que preveu el Reial Decret Llei aprovat divendres en Consell de Ministres.
En concret, la nova norma estableix una via extrajudicial per reclamar les quantitats cobrades de més en concepte de clàusules sòl i dóna tres mesos als bancs per arribar a un acord amb el consumidor un cop acceptada la sol·licitud. Si aquest no queda satisfet amb l'oferta del banc, sempre tindrà oberta la via judicial.
Segons el Reial Decret Llei, les entitats compten amb el termini màxim d'un mes des d'avui per posar en marxa les mesures necessàries per donar compliment a aquesta via extrajudicial.
A més, els bancs han de garantir que el sistema és conegut per tots els consumidors amb clàusula sòl en els seus contractes i el Reial decret llei les obliga a publicitar-a través de la seva pàgina web i de les sucursals bancàries.
El consumidor serà el que prengui la iniciativa per a l'obertura del procés de reclamació, que podrà sol·licitar acudint a una sucursal bancària. Qualsevol persona física que hagi signat un contracte amb clàusula sòl --independentment si la hipoteca està cancel·lada o viva-- podrà acollir-se a aquest mecanisme sempre que es compleixin els requisits jurídics.
Una vegada que el client dirigeix ??la reclamació a l'entitat, aquesta haurà de remetre un càlcul de la quantitat a retornar incloent els interessos o, alternativament, les raons per les quals considera que la reclamació no procedeix.
Si el banc creu que la reclamació del client no procedeix, ha de trametre un document en el que especifiqui quines són les raons per les quals es rebutja la seva sol·licitud.
En el cas que l'entitat consideri que la reclamació és oportuna, després de comunicar al consumidor, aquest haurà de decidir si està d'acord o no. Si ho està, l'entitat realitzarà la devolució de l'efectiu en un termini màxim de tres mesos, tot i que també hi ha la possibilitat que l'entitat i el client acordin altres mesures compensatòries alternatives, com la novació de les condicions de la hipoteca.
En aquest cas, l'acceptació per part del client serà manuscrita, després d'haver estat informat degudament del valor econòmic de la mesura alternativa.
Seran les entitats les que estudiïn si accepten casos d'hipotecats amb els que ja hagin arribat a un acord de modificació de les condicions de la hipoteca després de la sentència del Tribunal Suprem de 2013 o els d'aquelles persones que ja hagin passat pels tribunals i hagin obtingut una resolució jurídica.
Aquest procediment no anul·la la via judicial. Així, en el cas que el client acudeixi als tribunals i obtingui una sentència econòmicament millor que el que li proposa el banc, l'entitat serà condemnada a pagar les costes, però si el client no ha passat pel procediment extrajudicial i en els jutjats el banc s'aplana, no haurà de pagar costes.
El Reial decret llei també inclou la creació d'un òrgan de seguiment, control i avaluació de les reclamacions efectuades que no tindrà competència sancionadora, tan sols vetllar perquè la difusió que facin les entitats del mecanisme sigui l'adequada, especialment en el cas de consumidors en situació d'especial vulnerabilitat.
En aquest òrgan estaran representats, a més de les institucions, les associacions de consumidors i els advocats, segons va informar divendres el ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos.
