La riquesa, a les llars espanyoles, va per edats (o la resistència als efectes de la crisi econòmica, en aquest país, va en funció de si s'és més o menys jove). És la conclusió principal que s'extreu de l'Enquesta Financera de les Famílies 2014 que acaba de publicar el Banc d'Espanya. L'estadística és demolidora, sobretot per a les llars on el (o la) «cap de família» té menys de 35 anys: la recessió els ha restat el 25,6% de la renda bruta disponible, de manera que si al cap de l'any 2008 van ingressar 34.300 euros de mitjana, el 2014 només van obtenir-ne 25.500 (veure quadre adjunt). L'enquesta, elaborada a partir de més de 3.000 entrevistes, situa aquest col·lectiu entre els més pobres de l'Estat, ja que en pocs ingressos només els superen els més grans de 74 anys, amb 18.400 euros.

Descens mitjà del 12%

És cert que en termes percentuals els que van perdre més renda van ser les llars el cap de família de les quals tenia de 35 a 44 anys (-27,1%); això no obstant, en termes absoluts conservaven uns ingressos mitjans superiors als 33.000 euros anuals, 8.500 euros més que els menors de 35 anys. Del 2008 fins al 2014, la renda mitjana de les famílies va baixar un 12,1%.

I a menys renda, menys riquesa (el 2014, les llars atresoraven, de mitjana, actius per valor de 245.600 euros). «Per grups d'edat -exposa el Banc d'Espanya en el seu informe-, la riquesa neta respon al perfil de cicle vital esperat i assoleix el màxim per a les llars amb un cap de família d'entre 65 i 74 anys, una mica més tard que l'edat en la qual s'arriba al màxim de renda». I afegeix: «la riquesa creix amb l'educació i es més gran per a les llars on el cap de família treballa per compte propi». L'habitatge constitueix «l'actiu més important de les famílies, ja que representa el 57,4% dels actius reals per al conjunt de les llars i un 46% dels actius totals», assevera el banc central espanyol; en aquest context, si es té en compte que «l'evolució dels preus immobiliaris des del seu nivell màxim al tercer trimestre de 2007 ha representat una pèrdua de valor d'aquest actiu d'un 37,2% en termes nominals (44,3% en termes reals) fins al primer trimestre de 2014», s'entén millor el desplomament dels nivells de riquesa de les famílies al llarg dels set anys més durs de la crisi. En el cas de les llars amb un cap de família que encara no havia complert els 35, el descens és vertiginós, del 94%, i això vol dir que si el 2008 acumulaven actius amb un valor net de 81.700 euros de promig, el 2014 la xifra quedava reduïda als 4.900 euros. En abundància de béns, les que han sortit menys mal parades de la recessió econòmica són les llars amb els caps de família d'edats superiors als 65 anys (amb pèrdues de riquesa neta de l'1,8% en el segment d'entre 65 i 74, i del 23,8% en el de majors de 74).

L'habitatge principal constitueix el 68,6% del deute de les llars espanyoles, el 48,8% de les quals acumulaven algun tipus de passiu al tancament de 2014 (l'import mitjà d'aquest deute se situava llavors en els 45.000 euros).

Descens mitjà del 12%

La «llar endeutada mitjana», apunta l'enquesta, dedica el 18,1% de la renda bruta al pagament dels deutes (en el cas dels més joves aquest percentatge s'enfila fins al 22,9% i, en el dels aturats, fins al 24,5%); així mateix, el 14,2% de les famílies espanyoles han de dedicar el 40% de la seva renda a fer front als pagaments.

El 98,4% de les llars posseeixen algun tipus d'actiu, real o financer (158.500 euros de mitjana), i, el 86,7%, «algun tipus d'actiu real» (154.700 euros de promig). El 93,1% famílies té obert algun compte bancari per efectuar pagaments; l'11,4% té accions cotitzades a Borsa i el 17,5% de les llars han contret un préstec personal amb una entitat financera.