La fita no era difícil d'assolir -l'any 2015 va tancar a nivells baixíssims: la licitació d'obra pública a la província de Girona va remuntar els nou primers mesos de l'any passat, fins al punt que el valor global dels projectes impulsats per les administracions central (44,42 milions d'euros), autonòmica (25,34) i locals (37,45) en aquell període superava en un 6% el total de les licitacions aprovades els dotze mesos del 2015, amb una import global de 107,21 milions, 6,74 milions més (2015 tancava amb 100,47 milions d'euros licitats, segons les últimes dades regionalitzades de què disposa Seopan, l'Associació d'empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures). A l'espera de les dades d'octubre, novembre i desembre passats, 2016, pel que fa a licitació d'obra pública, millorarà els resultats d'un 2015 històric per nivells d'inversió més que baixos (veure gràfic).
Any fatídic
La prova que 2015 va ser un any fatídic per a les empreses constructores que assumeixen projectes finançats amb fons públics és l'increment relatiu (de proporcions col·lossals) que va registrar la inversió de l'Estat a la província de gener a setembre de l'any passat en comparació amb el mateix període de 2015: es va disparar un 806%; en termes absoluts, però, la dada no és, precisament, espectacular: 44,42 milions d'euros en total, dels quals 43,38 procedien del Ministeri de Foment.
Per àmbits, els tres primers trimestres de 2016 l'activitat inversora més important es va concentrar en infraestructures lligades al transport (58,58 milions d'euros); en l'edificació (28,51 milions) i en projectes d'urbanització (14,82).
La tendència que dibuixa la licitació pública a la província els nou primers mesos de 2016 no casa amb el que passa a Catalunya on, segons Seopan, al cap de l'any va caure un 4% (aquest percentatge si que recull l'evolució dels 12 mesos de l'exercici). Al Principat les licitacions van adquirir un valor d'1.429,5 milions d'euros i van representar el 15,3% de totes les que es van fer a Espanya (9.323,63 milions); només Madrid, amb 1.444,77 milions i el 15,5% del total de les inversions, va superar en termes absoluts Catalunya, on l'esforç licitador de la Generalitat es va reduir un 21,3%.
La «conjuntura política»
En el conjunt d'Espanya, els projectes licitats van assolir un valor de 9.323,6 milions d'euros, la qual cosa representa un creixement de l'1,6 % gràcies, sobretot, a noves obres del gestor aeroportuari Aena, a una activitat més gran lligada als ports i a un augment dels concursos d'obra civil convocats per les comunitats autònomes i per les administracions locals. Un increment moderat que, això no obstant, desterra la caiguda del 21,3% que van experimentar les licitacions l'any 2015, quan els concursos vinculats a l'alta velocitat ferroviària es van desplomar. La tendència negativa, doncs, es trenca però la inversió en obra pública es manté en mínims històrics, ja que representa tan sols un 0,8 % del PIB, segons les dades de la patronal que agrupa a les grans corporacions del sector.
En aquest context, el 2016 l'activitat més intensa la van propiciar administracions locals, amb 3.298 milions d'euros, el 28,7% més que el 2015. Les van seguir l'Administració de l'Estat, amb 3.131 milions, el 23,1 % menys, i les comunitats autònomes, amb 2.894,6 milions, el 13,9 % més.
El «panorama de restricció inversora» ha intensificat «el nostre dèficit en infraestructures» i la «conservació insuficient» d'equipaments d'àrees com «el cicle integral de l'aigua, el medi ambient, l'equipament públic, la logística, la mobilitat urbana i les connexions energètiques», critiquen les empreses del sector, que assenyalen que, segons dades de la Comissió Europea, «el nostre dèficit d'inversió pública anual respecte de la mitjana de les quatre majors economies europees és de 19.000 milions d'euros».
