El gegant tèxtil espanyol Zara i el nipó Uniqlo competeixen per dominar el mercat global amb models de negoci antagònics centrats en la moda a l'última i en els bàsics atemporals, encara que les seves peces poden conviure en un mateix armari.

El desembarcament a Espanya del grup japonès, anunciat per a la tardor amb l'obertura d'una gran botiga a Barcelona, obrirà un nou escenari de batalla per a les diferents estratègies d'aquests dos referents de la indústria, que comparteixen trets comuns com uns orígens modestos, la seva meteòrica expansió o el caràcter visionari dels seus líders.

Inditex, l'empori de Amancio Ortega les arrels del qual es remunten a 1975 amb l'obertura de la primera botiga Zara a La Corunya, ven peces de disseny per un preu assequible gràcies al seu versàtil sistema de producció, capaç d'adaptar-se ràpidament a la demanda dels clients cada temporada.

De la seva banda, l'empresari nipó Tadashi Yanai va obrir la seva primera botiga Uniqlo el 1984 a Hiroshima (oest del Japó) i des d'aleshores s'ha llançat a la conquesta d'altres mercats amb una línia de roba caracteritzada per la seva qualitat i els seus talls senzills i fàcilment combinables, i amb una cadena logística d'alta eficiència.

Les dues empreses "ocupen els extrems oposats de l'espectre del mercat tèxtil", assenyala el periodista nipó especialitzat en el sector de la moda Taka Saito, autor del llibre "Uniqlo vs. Zara", publicat al Japó el 2015.

I malgrat ser competidors, Uniqlo i Zara "mantenen una espècie de relació de coexistència en els armaris dels consumidors", ja que les seves peces poden formar part del vestidor d'un mateix client o estar dirigides a diferents públics, explica Saito en declaracions a Efe.

Mentre que Inditex, líder global del tèxtil, ha fonamentat la seva expansió sobre la creixent nínxol de mercat de les dones treballadores, Fast Retailing -la matriu de Uniqlo i tercera mundial del sector- aposta per la "roba per a tots".

Inditex concentra la seva producció a Espanya, Portugal i Marroc, encara que compta amb una àmplia xarxa d'unes 1.800 subcontractes a Àsia, i gràcies a la seva agilitat a l'hora de detectar tendències i adaptar els seus dissenys, és capaç de llançar una nova peça en les seves botigues en un termini de només tres setmanes.

Fast Retailing necessita entre vuit i dotze mesos per completar la mateixa tasca, i treballa amb un centenar de subcontractes en països asiàtics -la Xina aglutina gairebé el 60 per cent de la seva producció-, una xarxa logística que li permet combinar el baix cost amb un estret control del procés.

"Zara satisfà al consumidor oferint peces de consum ràpid i a l'última, mentre que Uniqlo dóna la prioritat a la qualitat i durabilitat de la seva roba", subratlla l'expert japonès.

L'empresa nipona aplica la filosofia "kaizen", consistent en la recerca de la perfecció a través d'un constant aprenentatge -en la pràctica, suposa una formació contínua tant per als empleats de les botigues com per als seus alts executius-, i promociona els seus productes amb el lema "lifewear" (roba per a la vida).

Fast Retailing només és superada en vendes a nivell mundial per la sueca Hennes & Mauritz (H&M) i Inditex, i compta actualment amb més 1.800 botigues a 18 països, xifra que s'elevarà a 19 amb el seu nou establiment a Barcelona.

L'empresa amb seu en Arteixo (la Corunya) opera unes 7.240 botigues a 93 països i factura més del 80 per cent de les seves vendes fora d'Espanya, davant del 60 per cent dels ingressos que suposa el mercat domèstic per al seu rival nipona.

Uniqlo és, segons l'analista nipó, la que té més potencial d'expansió a curt termini, gràcies al seu posicionament en "mercats creixents i amb gran població" del continent asiàtic com la Xina, l'Índia o Indonèsia.

No obstant això, Saito adverteix obstacles a l'horitzó del colós nipó com l'increment dels costos laborals en països en vies de desenvolupament o la saturació dels mercats europeu i nord-americà, on a més de Zara i H&M afronta la competència de rivals ben assentats com Primark, C&A, GAP o Marks and Spencer.

"Des d'aquest punt de vista, el creixement d'Inditex podria ser més sostenible amb vista al futur", conclou l'expert, qui també subratlla "la dificultat d'emular la rapidesa d'operacions de Zara" davant del model de Uniqlo, segons el seu parer més fàcilment imitable.