Actualment, i en base a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea que declara la retroactivitat total de les clàusules sòl, s´ha obert un nou escenari de reclamació pels interessos indegudament cobrats pels préstecs que atorgaven. També, i en base a certa jurisprudència, alguns clients estan reclamant a les entitats financeres les despeses (i no sols els interessos excessivament pagats producte de les clàusules sòl) derivades de la constitució de la hipoteca.
A partir de diferents Sentències de Tribunals Superiors de Justícia Autonòmics, que declaren la no obligatorietat de pagar l'impost de increment de valors de terrenys de naturalesa urbana (conegut com la "plusvàlua municipal") quan el contribuent té una pèrdua producte de la venda d'un immoble, s'obre un nou escenari de demandes judicials contra els Ajuntaments que han liquidat aquest impost en cas de vendes d'immobles per menys diners del seu preu d'adquisició.
Per entendre aquesta situació imaginem un contribuent que va comprar un immoble per 250.000 € i que a causa de la crisis immobiliària el transmet per 150.000 €. Econòmicament té una pèrdua (que podrà compensar amb beneficis dels propers quatre anys al seu IRPF), però fiscalment, i a efectes de la plusvàlua municipal, té un "suposat" benefici.
Per tant, l´Ajuntament li liquida una plusvàlua municipal en base al valor cadastral de l'immoble (que, per cert també han augmentat després de les últimes revisions del Cadastre) aplicant uns coeficients d´increment de valor en funció dels anys des que s´era propietari d´aquest immoble transmès. Imaginem que paga 5.000 € de plusvàlua municipal. On és la capacitat econòmica que demostra aquest contribuent perquè l´Ajuntament li liquidi la plusvàlua municipal? Recordem que per pagar un impost s´ha de demostrar capacitat econòmica en base l´article 31 de la Constitució Espanyola i en aquest cas passa tot el contrari, hi ha una disminució econòmica.
En base a l´argumentat, diferents Tribunals de Justícia arreu de l´Estat Espanyol han plantejat diverses qüestions d´inconstitucionalitat sobre aquest impost al Tribunal Constitucional, que estan encara pendents de resoldre´s. Si finalment es declara que en cas d´experimentar una pèrdua per la venda d´un immoble NO es pot liquidar aquest impost perquè es vulnera el principi de capacitat econòmica, els contribuents que SÍ el van pagar en els últims quatre anys no prescrits podrien reclamar l´impost indegudament liquidat pels respectius Ajuntaments, més els corresponents interessos moratoris.
En conseqüència, i l´espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre les tres qüestions d´inconstitucionalitat que té actualment plantejades, podem estar davant un nou front de litigis, aquest cop no contra una mala praxi de les entitats financeres sinó contra una mala praxi de la pròpia administració local.
