Els bancs hel·lens han perdut en el que va d'any 4.000 milions d'euros en dipòsits a causa de la tardança en el tancament de la segona avaluació del rescat i la incertesa sobre l'economia del país, segons publica avui el diari Kathimeriní.
Un nou descens dels dipòsits podria obligar les entitats gregues a recórrer en major mesura al mecanisme de provisió de liquiditat (ELA), el sostre del qual se situa ara en 46.200 milions d'euros fins al 22 de març.
La banca grega ha rebut aquest crèdit d'emergència després que a mitjan febrer de 2015 el Banc Central Europeu (BCE) deixés d'acceptar el deute hel·lè com a garantia en les seves operacions de refinançament.
Des que el BCE va tornar a acceptar, a finals de juny, el deute hel·lè com a col·lateral, el sostre d'ELA va baixar dràsticament perquè els bancs van poder tornar a recórrer a aquest instrument per adquirir liquiditat.
L'ELA va ser fins a aquest moment l'únic canal pel qual els bancs podien accedir a finançament a curt termini a través del Banc de Grècia, encara que a un interès més alt del que demana el BCE en les seves operacions ordinàries de refinançament.
Durant la segona meitat de 2016 els dipòsits bancaris en les entitats hel·lenes, tant privats com de les administracions públiques, van créixer per la sensació generalitzada que la segona avaluació del rescat quedaria tancada a la fi d'aquest any o a principis de 2017.
La dificultat amb la qual avancen les negociacions entre Grècia i els seus creditors ha fet créixer la incertesa. Les possibilitats que Grècia i els seus creditors aconsegueixin un acord que permeti tancar la segona avaluació del programa de rescat fins l'Eurogrup de dilluns s'han tornat remotes.
