Més de 9.000 pisos venuts a la província de Girona durant el 2016, la millor xifra dels últims vuit anys. El sector s'està recuperant?

Sí, actualment ens trobem en una evolució molt positiva, l'economia es recupera i això ho denota el sector de la compravenda d'habitatge. El 2016, es van vendre un total de 9.800 habitatges, xifra que representa un 16% més que l'any anterior.

Estan entrant nous operadors en el sector immobiliari amb aquest creixement?

Efectivament. L'evolució positiva del sector ha fet que a la vegada s'obrin més agències immobiliàries. La nostra preocupació és que algunes, no totes, no compleixen amb els requisits que s'exigeixen. Des del 2010, totes les agències han d'estar inscrites en un registre públic de la Generalitat de Catalunya. Avui, però, encara ens trobem que hi ha moltes agències que no hi estan inscrites i això perjudica els consumidors. Des del col·legi API estem treballant per frenar aquesta situació.

És un bon moment per comprar?

Sí, és un bon moment perquè el mercat s'està recuperant i els preus encara són estables. Dic encara perquè la tendència és que pugin per la falta de nous habitatges. Per tant, ara que ens trobem en una situació d'estabilitat en què els preus no han crescut més que l'IPC és un bon moment per comprar.

Trobar un pis de lloguer a Girona és una missió impossible. A què es deu aquesta situació?

A diferents factors. En aquests moments ens estem trobant amb el fet que molts habitatges que s'havien posat de lloguer fa qüestió de tres anys, estan arribant al seu venciment, i ara els propietaris els volen vendre perquè hi ha demanda, cosa que no passava amb la crisi econòmica. La gent treu l'habitatge del mercat de lloguer per vendre'l. L'altre factor clau són els estudiants. L'oferta universitària a les comarques gironines ha augmentat i això ha provocat una demanda més alta de pisos de lloguer. Un exemple és la creació de l'EUSES de Salt, que ha portat molts estudiants francesos cap a Girona. A més, en barris molt concrets també ens estem trobant que la demanda d'habitatges d'ús turístic ha tret productes del mercat de lloguer. Tots aquests factors fan que en aquests moments ens trobem amb una escassetat d'oferta d'habitatges molt gran.

A quines conseqüències pot portar aquesta situació?

La més immediata serà la pujada de preus. Des del 2008 havíem tingut uns preus molt baixos de lloguer i en aquests moments estan creixent a l'alça. Encara no estem en els moments més àlgids, però sí que es percep una pujada. Per exemple, en dos anys hi ha hagut un increment mitjà de 100 euros per renda mitja.

Té precedents aquesta situació?

Sí. Des de finals del 1998 fins al 2008 va haver-hi una evolució semblant a l'actual, és a dir, hi havia escassetat d'oferta i els preus van pujar. Per això es va impulsar la construcció per afrontar aquesta escassetat.

La solució en aquells moments va ser construir més habitatges, quina és ara la solució?

Doncs seguir construint i rehabilitant els habitatges. De fet ja s'està fent. Hi ha molts promotors i constructors que en aquests moments estan iniciant obres. Per terminis, però, aquestes obres o rehabilitacions no les veurem finalitzades fins dintre d'un any i mig. Una altra solució és crear noves residències estudiantils, és a dir, crear el producte específic que necessita la demanda estudiantil. Uns projectes que ja estan en curs a la ciutat gironina, ja que hi ha grups d'inversors interessats en aquests perfils.

Una solució és construir. Això ja es va fer i va acabar amb una crisi econòmica, pot tornar a passar?

Si ens tornem bojos construint, pot tornar a passar, però em sembla molt que els operadors han après molt bé la lliçó. La construcció ha de ser per demanda existent i a uns preus que es puguin assumir.

Falta lloguer, però hi ha més de 6.000 pisos buits a la demarcació de Girona.

La gran majoria estan en mans d'entitats bancàries. La problemàtica és que molts d'aquests habitatges no tenen habitabilitat, és a dir, que no tenen els elements necessaris per entrar-hi a viure. Una altra solució és que la Generalitat de Catalunya adquireixi aquests habitatges, ja que té el dret de tanteig i retracte dels pisos dels bancs i pot accedir a l'adquisició d'aquests béns.

Com es pot incentivar als propietaris a posar els habitatges en lloguer?

La preocupació principal dels propietaris a l'hora de posar el pis en lloguer és saber que en cas d'impagament estaran coberts. Des del col·legi API oferim als nostres clients assegurances de lloguer que cobreixen sis o dotze mesos d'impagament, així com les despeses de reclamació judicial. Una altra opció, que hauria d'impulsar l'administració pública és bonificar aquells propietaris que posen l'habitatge en el mercat de lloguer social.

L'Ajuntament de Girona va afirmar fa uns dies que reiniciarà els expedients sancionadors a bancs amb pisos buits.

Això ja ho va provar i no se'n va sortir. Esperem que ara hi posin més saviesa jurídica. Entenem que és una iniciativa per incitar que les entitats bancàries posin en lloguer els habitatges, però es trobaran que aquests pisos no són habitables i que els bancs no estan disposats a fer una inversió per posar en lloguer els pisos.

Espanya continua amb la mentalitat que és millor comprar que llogar?

Les coses estan canviant. Actualment en els països nòrdics el 70% és lloguer i el 30% propietat, en canvi en els països del Mediterrani les xifres són el contrari: 70% propietat i 30% lloguer. Aquests índexs, però, van evolucionant. L'índex de lloguer a Espanya s'està incrementant per les dificultats d'accedir a l'habitatge, com és el cas de la gent jove que no té la capacitat per comprar un pis, com també per la incertesa, precarietat i mobilitat laboral. A Europa, en canvi, està incrementant el percentatge de propietat. Això es deu a l'estabilitat laboral que no tenim aquí a casa nostra.

Com es preveu que evolucioni aquest any el sector?

El sector continuarà creixent com ho ha fet aquest 2016. Una de les qüestions que haurem de tenir en compte és veure com evoluciona la compra-venda d'habitatges de segona residència que representen el 36% del negoci. Haurem de veure com ens afectarà el Brexit i com evolucionarà l'economia francesa, que són els clients tradicionals a les comarques gironines.