La Fiscalia demana quatre anys de presó per a l'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra, l'exdirector general Adolf Todó i quinze consellers de l'entitat més pels "escandalosos" sous i indemnitzacions que van cobrar malgrat a la crítica situació econòmica de l'antiga caixa d'estalvis.

En l'escrit, Anticorrupció atribueix a un total de disset persones, entre elles Serra i Todó, dos delictes d'administració deslleial, pels quals demana quatre anys de presó, mentre que per a altres 24 exdirectius de CatalunyaCaixa demana dos anys de presó per un únic delicte d'administració deslleial.

La Fiscalia demana, a més, que els acusats indemnitzin al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) amb un mínim de 2,5 milions d'euros.

El fiscal recorda que CatalunyaCaixa va viure una situació "crítica" com a conseqüència de la crisi, fins al punt que en l'any 2010 el FROB va haver d'injectar 1.250 milions d'euros per a recapitalitzar-la.

Malgrat això, Narcís Serra, llavors president de CatalunyaCaixa, va acordar la contractació d'Adolf Todó com a director general i Jaume Masana com conseller delegat amb unes condicions econòmiques inapropiades per al moment que travessava l'entitat.

La Fiscalia considera "irresponsable" la política de retribucions assumida pels òrgans de l'entitat i titlla d'"escandaloses i milionàries" les indemnitzacions percebudes pels directius i membres del consell d'administració.

"Malgrat la difícil situació econòmica global i en particular del sistema financer i especialment d'aquesta caixa, els sous dels alts directius Adolf Todó i Jaume Massana no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011", denuncia el fiscal.

Adolf Todó, per exemple, va obtenir uns ingressos totals de més de 4 milions d'euros entre els anys 2008 i 2012, xifra a la qual cal sumar les aportacions realitzades al pla de pensions, que van sumar prop de 2 milions d'euros.

De la seva banda, Jaume Massana va percebre en aquell mateix període una retribució de 2,9 milions d'euros i una aportació al pla de pensions per import de més de 633.000 euros.

A més, els directius es van enfilar el sou "quan el FROB estava a punt d'aportar 1.250 milions d'euros i fins i tot quan ja havien estat aportats".

L'exdirigent socialista Narcís Serra, recorda el fiscal, no només tenia un càrrec representatiu a CatalunyaCaixa, sinó que presidia les comissions i el consell d'administració i tenia "elevats emoluments" en concepte de dietes.

A partir de l'any 2007 es va establir un sou per a Serra com a president no executiu, malgrat no ser preceptiva la seva fixació, i va arribar a cobrar entre 2007 i 2010 més d'un milió d'euros en concepte de dietes i retribució.

La Fiscalia sosté que a CatalunyaCaixa "han existit retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva real situació d'insolvència", una situació que sorprèn no només perquè l'entitat va sol·licitar la injecció de diners públics per part del FROB, sinó també perquè el 2010 el grup va presentar un ERO per a l'extinció, suspensió o reducció de jornada de fins a 1.300 llocs de treball.

"Els acusats, sabedors de la situació de crisi de l'entitat o, almenys, en condicions de conèixer-la, amb evident abús del càrrec que ostentaven van utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat, la qual cosa va contribuir a augmentar la seva greu crisi financera", remarca el fiscal.

La Fiscalia subratlla que aquesta actuació "denota un reprotxable i espuri maneig dels fons d'una entitat l'únic objectiu del qual ha de ser procurar un adequat benefici per destinar-lo a obra social i evitar un malbaratament dels esmentats fons en benefici dels alts directius".

Es dóna el cas que el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno investiga també a Narcís Serra, a Adolf Todó i tretze alts càrrecs més de CatalunyaCaixa per un altre presumpte delicte d'administració deslleial que hauria originat un forat a l'entitat de més de 720 milions d'euros.

Es tracta d'una sèrie d'operacions immobiliàries efectuades entre els anys 2000 i 2013, en els que la caixa va entrar amb una participació d'aproximadament el 50% amb altres socis, i que posteriorment va instrumentalitzar a través de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (PROCAM).