La demarcació de Girona concentra el 44% dels habitatges d'ús turístic legals de Catalunya i és, per tant, capdavantera en la regulació d'aquest tipus d'allotjament. Concretament, i segons les darreres dades del registre de la Generalitat, n'hi ha 25.758, el 92% dels quals concentrats a la Costa Brava. Malgrat la feina que s'ha fet des de la regulació d'aquest sector -a través d'un decret l'any 2012-, encara hi ha molts habitatges que s'usen amb finalitats turístiques que no s'han donat d'alta al registre.

Segons les estimacions de l'Associació Turística d'Apartaments (ATA), a la demarcació de Girona encara queden un 40% d'habitatges sense legalitzar. Això suposa, per tant, una competència deslleial per a aquells que paguen l'impost municipal per donar-se d'alta, recapten la taxa turística i declaren a Hisenda els beneficis. Per combatre aquestes pràctiques, l'ATA ha iniciat un seguit de jornades per conscienciar els propietaris. La primera ha arrencat a Sant Feliu de Guíxols i aniran recorrent diferents poblacions del litoral gironí.

La Generalitat va regular l'any 2012 el sector dels apartaments turístics. Per tal de llogar i difondre publicitat de qualsevol habitatge d'ús turístic cal donar-lo d'alta a un registre. Llavors, cada habitatge rep un número identificatiu, que ha d'aparèixer també a tots els anuncis que es facin. Donar d'alta un habitatge suposa un seguit de tràmits burocràtics però, segons defensa l'ATA, és garantia de qualitat en el servei i de seguretat per als clients que el lloguen.

40% de lloguers il·legals

Malgrat que ja fa quasi cinc anys d'aquesta regulació, a la demarcació de Girona es calcula que encara hi ha un 40% d'habitatges que es lloguen a turistes de manera il·legal, és a dir, sense estar donants d'alta al registre. La gerent de l'ATA, Àngela Galceran, apunta que els propietaris que no ho legalitzen ho fan per evitar declarar els beneficis a Hisenda, per no pagar l'impost a l'ajuntament (només es paga un cop, quan es dona d'alta per primera vegada, i en alguns municipis és gratuït) i per no haver de recaptar la taxa turística. Ara bé, aquestes pràctiques il·legals suposen una competència deslleial per a aquest sector.

Galceran lamenta que no hi ha prou pressió de l'administració per combatre aquestes pràctiques i que, sovint, ha de ser la mateixa ATA qui denunciï els casos de frau.

A més, remarca que no es compleix la llei en moltes ocasions, com en plataformes de lloguer com Airbnb. Segons remarca, en tot anunci a través d'Internet o d'una agència cal que aparegui el número de registre de l'habitatge d'ús turístic. En plataformes d'aquest tipus, però, aquest número no es publica mai i es barregen ofertes d'apartaments i cases legals amb d'altres que no ho són i el client no ho pot distingir.

Malgrat que queda molta feina per fer, Girona se situa al capdavant de Catalunya pel que fa a habitatges d'ús turístic legalitzats. Les darreres dades de la guia oficial d'establiments turístics de la Generalitat recull que a la demarcació n'hi ha 25.758 donats d'alta, el 92% dels quals a la Costa Brava. Al llarg del litoral gironí es concentren 23.691 apartaments i cases legals. D'aquests el 40% estan al Baix Empordà, el 39% a l'Alt Empordà i el 21% a la Selva.