El Govern preveu que el nombre d'aturats baixi de quatre milions al tancament d'aquest any, fins a 3.780.000 persones, un fet que no succeïa des de finals del 2008, segons les previsions econòmiques dels Pressupostos Generals.

L'Executiu preveu per al tancament d'aquest exercici, en termes de l'enquesta de població activa (EPA), una taxa d'atur del 16,6%, dos punts menys que al final del 2016, després de la creació de 506.000 llocs de treball. Així, la foto de final d'aquest any tindrà 19.014.000 milions d'ocupats i els aturats baixaran de quatre milions, amb 458.000 aturats menys. «Si es manté aquest ritme, s'aconseguirà recuperar el nivell d'ocupació precrisis a la fi del 2019», apunten fonts d'Economia.

El 16,6%, subratllen, suposa rebaixar en 10 punts el màxim aconseguit fa quatre anys (primer trimestre del 2013) i la taxa més baixa des del 2008. En termes de comptabilitat nacional, el Govern ha millorat la seva previsió de taxa d'atur per aquest any en reduir-la una dècima, fins al 17,5% enfront del 17,6% anterior, mentre que ha mantingut la d'increment del PIB en el 2,5%, segons el quadre macroeconòmic presentat ahir.

«Es tracta de previsions molt prudents», va destacar el ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, que confia que es puguin millorar en properes actualitzacions.

La previsió de creixement d'ocupació per aquest any també augmenta una desena i pansa del 2,4% al 2,5%.

El quadre també inclou una estimació de taxa de desocupació, mesura amb l'enquesta de població activa (EPA), del 16,6%, la qual cosa suposaria una reducció de dos punts respecte a la taxa amb la qual es va tancar 2016 després de generar-se 506.000 llocs de treball en tot el 2017.

Així, en el quart trimestre del 2017 hi haurà 19 milions d'ocupats i 458.000 aturats menys, com a seqüència d'aquest creixement d'ocupació i de la reducció de població activa.

«Si es manté aquest ritme, s'aconseguirà recuperar el nivell d'ocupació precrisis a la fi del 2019», apunten des d'Economia.

Aquest 16,6%, subratllen, suposa rebaixar en 10 punts el màxim aconseguit fa quatre anys (primer trimestre del 2013) i la taxa més baixa des del 2008. Quant a la xifra d'increment del PIB, que es manté en aquest 2,5%, s'ha modificat l'aportació de cadascun dels components.

Així, la demanda nacional aportarà 2,1 punts al creixement, enfront dels 2,4 punts previstos inicialment, mentre que el sector exterior passarà de contribuir amb 0,1 punts a fer-ho amb 0,4 punts.

Per segon any consecutiu, va subratllat De Guindos, hi ha hagut una aportació positiva de la demanda externa, alguna cosa que no ocorria a Espanya des de 1997.

«Això indica el dinamisme de sector exterior i que som una economia més competitiva», va subratllat De Guindos. Les previsions macroeconòmiques del Govern també recullen que, per cinquè any consecutiu, l'economia espanyola registrarà superàvit en la balança per compte corrent (1,9% en 2017).

Les previsions del Govern també recullen una evolució dels preus de l'1,5% per aquest any. El quadre elaborat per Economia per recolzar els Pressupostos Generals es basa en uns supòsits que recullen un preu del cru de 56,4 dòlars i un tipus de canvi euro-dòlar estable.

Recaptació récord

El Govern preveu recaptar en 2017 a través dels impostos 200.963 milions d'euros, el 7,9% més que en 2016, la qual cosa suposaria la recaptació més gran de la sèrie històrica, molt igualada amb el rècord actual de 200.676 milions del 2007. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va destacar que Espanya tornarà a nivells de recaptació de fa una dècada, previs a la crisi econòmica.

L'increment més gran en termes relatius serà el de l'impost de societats, que recaptarà 24.399 milions, el 12,6% més que un any abans, encara que una xifra molt llunyana dels 44.823 milions que s'ingressaven en 2007 per aquest impost.

Pel que fa a aquest aspecte, Montoro va explicat que el país ha viscut una crisi econòmica molt profunda, amb cinc anys consecutius de caiguda del PIB i una destrucció de 3,5 milions de llocs de treball, la qual cosa ha tingut una important repercussió en termes de bases imposables.

Montoro va recordar que, una vegada que l'economia ha tornat a recuperar-se, s'han pres mesures sobre l'impost de societats per augmentar la recaptació procedent d'aquest impost.

La recaptació més gran en termes absoluts provindrà de l'IRPF, amb 78.027 milions, que suposaran el 7,7% més que en 2016, i una xifra alguna cosa superior als 72.614 milions del 2007.

L'IVA ingressarà 67.463 milions, el 7,3% més que un any abans i un 20,7% més del que es recaptava en 2007, després que en aquest temps s'hagin pujat els tipus d'aquest impost.

Els impostos especials recaptaran 20.770 milions, el 4,6% més que un any abans i en línia amb els 19.786 milions del 2007.

Montoro va explicar que aquests pressupostos no són el que baixen impostos i va subratllar que van ser els comptes del 2015 i del 2016 les que van suposar una baixada «molt intensa» d'impostos en l'IRPF i l'IVA.

«El pressupost que va abaixar els impostos va ser el del 2015 i la seva continuïtat en el 2016. Ara no pugem impostos, els abaixem molt intensament al nostre país. Amb xifres poderoses», va afirmar.