Intentin fer-se una idea de la dimensió de l'economia espanyola. De la suma del que consumim i la inversió. O dels béns i serveis que les empreses treuen al mercat. Aquesta és pràcticament la grandària del deute de les administracions públics espanyoles: uns d'1,107 bilions al tancament del 2016.

L'import marca un altre rècord després dels màxims registrats ja des de l'inici de la crisi, encara que en comparació del PIB, l'endeutament baixa quatre dècimes, fins al 99,4%, perquè l'activitat va créixer més que les emissions i els préstecs. Així que, d'una banda, el país va complir amb el previst, amb el nivell de deute que s'havia marcat; però, per un altre, se salta l'obligació recollida en la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària que quan l'economia i l'ocupació avancen per sobre del 2%, el deute ha de baixar també, almenys, en aquest percentatge.

L'esborrany dels pressupostos de l'Estat per aquest any incideixen en el mateix desequilibri: l'economia i els llocs de treball augmentaran un 2,5%, mentre que l'endeutament descendirà solament un 0,4%. Per aquest motiu l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) estimi que el deute públic estarà lluny d'aconseguir el 60% del PIB en 2020.

A Catalunya, la devolució del deute, inclosa la part que li toca de l'estatal, s'emportaria el treball de gairebé tot un any de cada habitant. El deute públic de la Generalitat va aconseguir el passat exercici superar 78.000 milions d'euros, segons les dades provisionals del Banc d'Espanya.

La AIReF, l'organisme que la Comissió Europea va imposar a les autoritats espanyoles per vigilar l'evolució dels comptes públics com a condició al rescat de 60.000 milions destinat a les ajudes a la banca, contempla que aquest any se situï en el 18,4%; el 17,8% en 2018; el 17,1% en 2019; i el 16,2% en 2020.

Catalunya, no obstant això, no deixarà el seu deute en el 13% del PIB en 2020, com a marca la Llei d'Estabilitat Pressupostària. S'acostarà, segons els càlculs de la AIReF, en el 2047, quan suposi el 13,2% del PIB.

El pes del deute del conjunt de les administracions autonòmiques en el PIB es va multiplicar per 4,4 entre 2007 i 2016. I aquesta diferència es nota també en el repartiment de la càrrega financera entre la població i els dies de treball que serien necessaris per liquidar-la. Catalunya necessitaria 129 dies per pagar el seu deute autonòmic. Només la Comunitat Valenciana i Castella- La Manxa la superen. Les regions on caldria destinar menys temps són Navarra (63 dies), Canàries (57), País Basc (52) i Madrid (51)

A això s'afegeix la part que recau a cada territori del deute de l'administració central. Són altres 228 dies a Galícia, per la qual cosa el total en la comunitat pujaria fins als 357 dies. Al capdavant apareixen Extremadura (484 dies), Castella-la Manxa (482), Comunitat Valenciana (454), Andalusia (448) i Múrcia (443). En una posició més còmoda estan Navarra (280 dies), País Basc (256) i Madrid (249).

Aquestes tres últimes comunitats són, en opinió de la AIReF, les que millor posicionades estan per complir amb el límit de deute del 2020. La «constatació de la no factibilitat» de complir amb la normativa «apel·la a una revisió d'aquesta, de manera que prevegi sengles exigents, però realistes», apel·la l'organisme supervisor. Només s'adaptaran els ajuntaments, consells comarcals i diputacions.