Com tants altres sectors, la banca ha patit la crisi en una doble vessant: la de la pròpia Gran Recessió, on a l'origen va ser un actor principal, i la de la proliferació de la tecnologia digital, que està transformant la relació entre entitats i clients i introduint nous operadors en el mercat ia la qual s'ha hagut d'adaptar a marxes forçades. Bancs, caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit han travessat uns anys, entre 2008 i 2015, d'una severa reconversió interna que els ha obligat a reduir grandària física -les xarxes d'oficines i plantilles- alhora que engreixaven els seus balanços per les concentracions.
En un altre context, la ciutadania hauria patit un efecte col·lateral: el d'exclusió financera. No obstant això, l'«important augment del grau de penetració» de la banca «on line» ha permès «contrarestar» les conseqüències del l'«intens» tancament de sucursals registrat a Espanya des de l'any 2008, segons assegura el director adjunt de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Joaquín Maudos, en un article sobre «L'accés als serveis bancaris a Espanya: l'impacte de la reducció del nombre d'oficines».
El document està integrat en l'últim número de «Mediterrani Econòmic», una publicació del Grup Cooperatiu Cajamar dedicat en aquesta ocasió al «Futur del sector bancari espanyol després de la reestructuració», que ha estat coordinat pel mateix Maudos.
Accessibilitat financera i exclusió financera no són conceptes equivalents però estan relacionats. El fet que una persona no tingui accés a una oficina bancària en el seu lloc de residència no implica que no pugui utilitzar els serveis financers tenint en compte que hi ha canals alternatius a l'oficina com la banca telefònica o la banca online.
En aquest informe es revela que la població catalana d'entre 16 i 74 anys que utilitza la banca «online» s'ha duplicat entre 2008 i 2015. Les dades estan molt per damunt de la mitjana d'Espanya. En els últims anys s'ha produït un augment significatiu tant en la utilització d'internet com en el cas concret de la banca digital. Centrant l'atenció en el període analitzat, de 2008 a 2015, el percentatge de persones que utilitzen internet ha augmentat un 41%, passant del 55,9 al 78,7%. En el cas de la banca electrònica, de les persones que òbviament utilitzen internet, el 2015 la meitat utilitza aquest canal d'accés als serveis bancaris, davant del 33,9% que ho feia el 2008. En conseqüència, del total de la població que es troba entre 16 i 74 anys, de 2008 a 2015 s'ha duplicat el percentatge que utilitza la banca digital, passant del 19 al 39,4%.
L'impacte es redueix
La proliferació de la banca digital ha minimitzat l'impacte del tancament d'oficines. Segons l'informe, el 2015 en el 57% dels municipis gironins en els quals viu un 8,3% de la població no hi ha cap oficina bancària. En concret, hi ha 62.225 habitants sense accés a una sucursal bancària en el seu municipi de residència. Es tracta de municipis molt petits, ja que encara que representen gairebé dos terços del total, en aquestes poblacions només viu un reduït percentatge de la població gironina.
L'informe també posa de manifest que el replegament físic ha estat desigual segons el tipus d'entitat bancària. Així, el nombre de poblacions de Girona on l'única oficina era d'una caixa d'estalvis (tenint en compte que Caixa de Girona van acabar a la bancaritzada CaixaBank) ha pujat de 20 a 25 (de 29.684 a 36.382) i en el cas dels bancs ha baixat de 3 a 2 en municipis i de 2,171 a 2,153 en poblacions.
