Girona gasta en pensions 302 milions més del que ingressa en cotitzacions

Les comarques gironines deixen de ser l'excepció catalana i acumulen dèficit per pagar prestacions socials

30.04.2017 | 08:14

Les comarques gironines van registrar el 2016 un dèficit de 300 milions d'euros entre la quantitat que es destina al pagament de pensions i les cotitzacions a la Seguretat Social. En l'actualitat, Catalunya gasta en pensions 4.963 milions més del que ingressa per cotitzacions.Queda lluny ja el 2011, l'últim any en què Girona se salvava del dèficit de les províncies catalanes en ingressar 1.560 milions d'euros i rebre 1.548 milions, obtenint així 12 milions de superàvit.

Catalunya se situa com la regió amb el segon dèficit més gran en termes absoluts per al pagament de pensions. Els catalans ingressen 18.195 milions d'euros enfront dels 23.159 milions d'euros que gasten, fet que suposa un saldo negatiu de 4.963,77 milions. És a dir, només podrien pagar el 78,56% de les obligacions que tenen reconegudes en matèria de pensions.

Totes les províncies catalanes són deficitàries, però la que suma la major quantia és Barcelona, que excedeix la despesa en 3.846 milions per sobre del que ingressa, superant així el dèficit total de la tercera i quarta regió com són Castella i Lleó i Galícia. La segueix Tarragona, amb un dèficit de 527 milions; Girona, amb 302, i Lleida, amb 289 milions de saldo negatiu.

Les autonomies amb més desequilibris en termes absoluts entre el que ingressen per pensions i el que gasten són, per aquest ordre, Andalusia, Catalunya, Galícia i Castella i Lleó, segons les dades de la Seguretat Social del 2016.

Andalusia supera els 5.500 milions de dèficit i Catalunya frega els 5.000: la primera només podria pagar el 69,73 per cent de les seves pensions amb el que ingressa per cotitzacions i la segona, el 78,56 per cent.

Aquestes dades inclouen, a més de les cotitzacions, altres ingressos per transferències, taxes i preus públics, alienacions o actius financers. Per la banda de les despeses s'inclouen, a més del pagament estricte de les pensions, les despeses de gestió del sistema, com el personal o les inversions reals. No obstant això, el gruix de l'ingrés són les cotitzacions, i de la despesa, les transferències corrents per al pagament de pensions, sense incloure les despeses de serveis centrals.

En termes relatius, les regions que menys ingressen en relació a les obligacions que tenen reconegudes són Astúries, Galícia i Castella i Lleó, ja que la primera només podria pagar el 42% de les pensions amb el que ingressa i les altres dues, el 57 %.


Superàvit a Madrid i Balears

Les dades del 2016 reflecteixen que només dues regions tenen superàvit: Madrid i Balears. En el cas de Madrid, ha disminuït des del 2014, ja que llavors va ser de 731 milions d'euros i durant el passat exercici de 2016 es va situar en 224 milions, després de restar als 17.681 milions d'euros d'ingressos els 17.457 milions que gasta en pensions.

Balears, per contra, ha millorat el seu saldo positiu, que al tancament del 2016 era de 197,58 milions d'euros, enfront de l'excedent de 114 milions que va registrar fa dos anys. Aquesta comunitat ingressa per aquest concepte 2.474 milions i gasta en pensions 2.278 milions.

L'autonomia més deficitària torna a ser Andalusia, que té unes obligacions reconegudes de despesa de 18.293 milions d'euros enfront d'uns ingressos de 12.758 milions, la qual cosa deixa un saldo negatiu de 5.536 milions d'euros. Cap de les vuit províncies andaluses aconsegueix l'equilibri en matèria de pensions, encara que Almeria s'hi aproxima, amb un saldo negatiu de 49 milions, després de pagar-ne 1.076 en pensions.

La tercera autonomia més deficitària en el sistema de pensions és Galícia, el dèficit de la qual és de 3.660 milions d'euros. La recaptació d'aquesta autonomia és molt baixa enfront de les obligacions reconegudes en aquesta matèria. De fet, només podria afrontar el 57 per cent dels pagaments amb els seus propis recursos, ja que el passat exercici va ingressar 4.871 milions enfront dels 8.532 milions d'euros de despeses.

Per ordre de desequilibri, la quarta regió és Castella i Lleó, que va acumular el 2016 un desfasament de 3.370 milions, després d'haver ingressat 4.484 milions i d'haver afrontat una despesa en pensions de 7.854. És a dir, que els recursos que va generar aquesta autonomia haurien servit per pagar només el 57 per cent de les seves pensions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema