El Gironès millora la seva competitivitat i se situa entre les comarques líders

L'Índex de l'ADEPG/FEPG senyala la Terra Alta, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà com les zones amb menys competitivitat territorial

03.05.2017 | 14:31

El Gironès s'ha convertit en la tercera comarca amb més competitivitat territorial, seguint de prop al Vallès Occidental i el Barcelonès, que es consolida com a territori més punter. Així ho senyala l'Índex de Competitivitat Territorial 2017 elaborat per l'ADEPG-FEGP, presentat aquest dimecres. L'informe, de caire anual, ha introduït en aquesta edició noves variables relacionades amb l'emprenedoria, la innovació o la disponibilitat de sòl, els quals han permès "afinar les mesures" i han disparat el lideratge del Barcelonès, amb un valor de 75,3 sobre 100 -12,1 punts més que l'any 2016-. A l'altre cantó del rànquing, l'Índex situa la Terra Alta, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà com les comarques amb menys competitivitat territorial.

Per vuitè any consecutiu, l'índex de l'ADEPG-FEGP (Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf-Federació Empresarial del Gran Penedès) situa el Barcelonès com la comarca que ofereix millors condicions per a les empreses de producció internacional, i també com la que té millors condicions per a la sostenibilitat social. L'estudi posa en valor la qualificació de la mà d'obra, els recursos per a la formació professional, les infraestructures, l'accés al mercat i el desenvolupament tecnològic.

Al mateix temps, també destaca el potencial del Barcelonès en emprenedoria, en presència de titulats universitaris i en desplegament de la xarxa de fibra òptica. Pel que fa als factors de demanda, la comarca sobresurt pels serveis en coneixement i tecnologia. Amb tot, l'Índex també apunta algunes febleses, com la manca de disponibilitat de sol i el conseqüent augment de preus, alhora que lamenta les deficiències en sostenibilitat mediambiental.

La puntuació global, de 75,3, suposa una ampliació de 12,1 punts respecte el rànquing de l'any passat. El motiu principal d'aquest augment és el fet que Activa Prospect, empresa encarregada d'elaborar l'anàlisi, ha introduït nous indicadors en l'edició de l'informe d'aquest any. "Hem volgut afinar millor els conceptes que mesurem", ha explicat David Moreno, responsable de l'estudi.

Per exemple, a l'hora de valorar l'emprenedoria, en aquesta edició s'han tingut en compte el nombre de societats constituïdes –i no només els treballadors autònoms, com fins ara-. Una altra de les modificacions és la introducció de les sol€licituds de patents i marques per calcular el nivell d'adaptació a la indústria 4.0. Moreno ha avançat que el proper any introduiran més indicadors "per veure com les comarques estan preparades per a la nova revolució empresarial".

Pel que fa al Vallès Occidental, l'Índex li atorga una puntuació de 54,5 i apunta que presenta "una posició competitiva molt avantatjosa" en la majoria d'indicadors. Destaca especialment l'avantatge que té respecte el Barcelonès en disponibilitat de sol, i el bon posicionament en cobertura de fibra òptica, transport públic i comunicacions. Al mateix temps, l'estudi senyala que gaudeix d'una economia "molt diversificada" i bona presència d'activitat R+D+i, i indica que és la segona comarca amb més concentració empresarial. Per contra, adverteix que la gestió de residus li resta valor en sostenibilitat mediambiental.

D'altra banda, en aquesta edició de l'Índex sobresurt el salt qualitatiu del Gironès, que escala de la cinquena fins la tercera posició, superant el Baix Llobregat. Activa Prospect argumenta la seva millora pel progrés fet en el volum de mercat, esperit emprenedor i dinamisme empresarial, alhora que s'han mantingut els bons resultats en la resta d'indicadors. L'Índex també ressalta que el Gironès és la segona comarca amb més sostenibilitat social, amb un elevat nombre de llocs de treball en relació a la seva població. Alhora, l'escalada de posicions també es deu, segons Activa Prospect, al desenvolupament dels serveis financers, a l'elevada qualificació dels recursos humans i al desenvolupament dels serveis educatius i formatius. Pel que fa als factors negatius, l'informe alerta de la manca de disponibilitat de sol urbà i de sol susceptible de ser transformat en urbanitzable.

Pel que fa a la resta de les comarques capdavanteres del rànquing impulsat per l'ADEPG-FEGP, la quarta i cinquena posició l'ocupen el Baix Llobregat i el Tarragonès. Tot i que les dues han descendit respecte l'any anterior degut a l'avenç del Gironès, els autors de l'estudi apunten que les dades són millors que el darrer informe, especialment en el cas de la comarca de la capital tarragonina. A continuació, hi ha el Segrià, seguit del Vallès Oriental, Osona, el Garraf i el Maresme.

A l'altre cantó del llistat, les deu comarques menys competitives (situades de més a menys puntuació), són el Priorat, el Ripollès, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, les Garrigues, la Vall d'Aran, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Aquesta última, puntuada amb un 20,8 sobre 100.

David Moreno ha destacat que, un any més, l'Índex marca una clara diferència entre les comarques del capdamunt del rànquing i les que tanquen el llistat, amb 55 punts de diferència entre el Barcelonès i el Pallars Sobirà. Moreno argumenta aquesta distància per les "avantatges en infraestructures i serveis" que hi ha principalment a Barcelona i tot l'entorn metropolità més directe.

En aquest sentit, senyala que a l'interior de Catalunya les avantatges són "molt poques", de manera que les estratègies empresarials passen per potenciar "recursos endògens, com els recursos turístics i agroalimentaris". Per guanyar competitivitat, Moreno insta aquest territori a reforçar les infraestructures de telecomunicacions, per tal de tenir més oportunitats de desenvolupar estratègies que permetin "arribar a l'economia global".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

És l´hora d´apujar els salaris

Tot i que hi ha més gent i més hores treballades, la remuneració mitjana per empleat creix només...

L´estructura del passiu de les pimes catalanes millora durant el període 2000 fins al 2015

La «tendència general» de millora es dona al sector primari, la indústria, la...

Abertis invertirà 366 milions d´euros a l´Argentina a canvi d´una nova concessió

Abertis invertirà 366 milions d´euros a l´Argentina a canvi d´una nova concessió

Ausol (Autopistas del Sol), societat del grup Abertis a Argentina, ha acordat amb el govern...

Enllaços recomanats: Premis cinema