La bretxa del finançament amb Euskadi creix fins als 2.357 € per cada català

El nou contingent després del pacte PP-PNB suposarà que els bascos rebran de l'Estat dues vegades més que els catalans

06.05.2017 | 13:10

El «més cridaner» del finançament dels diferents territoris espanyols són «les enormes diferències que hi ha entre les comunitats forals i la resta». Entre les primeres hi ha el País Basc i en aquest genèric «resta» també es troba Catalunya. La frase, amb tots els seus qualificatius («cridaner», «enorme»), està extreta de l'últim Informe sobre la dimensió territorial de l'actuació de les administracions públiques, publicat al juliol del 2016 pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i realitzat amb dades del 2013, ja que les balances fiscals es tanquen dos anys després.

L'«enorme diferència» es concreta en xifres en el mateix document: Catalunya és, com no es cansen de repetir des de la Generalitat, una de les pitjors finançades en el repartiment per habitant (1.973 euros per cada català). En canvi, Euskadi rep 4.170 euros per ciutadà, sempre segons la informació oficial del Govern.

La bretxa del finançament entre els dos territoris se situa d'aquesta manera en 2.197 euros a favor del País Basc, a causa de l'excepcionalitat del sistema de provisió de recursos de les autonomies del règim foral establerta a la Constitució.

L'informe del ministeri sentencia al respecte: «El finançament per càpita de les comunitats forals a competències homogènies i igual esforç fiscal és aproximadament el doble de la que perceben les comunitats de règim comú».

La frase és correcta per a la mitjana espanyola (2.030 euros), però en el cas català la diferència és lleugerament més important.

La bretxa de 2.346 euros amb el País Basc creixerà, òbviament, després de l'acord sobre la quota basca aconseguit entre el Govern de Mariano Rajoy i el Partit Nacionalista Basc (PNB) en virtut del qual els cinc diputats d'aquesta última formació s'han passat a donar suport als pressupostos generals de l'Estat presentats pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

D'acord amb el que ha transcendit d'aquest pacte, a més de recuperar en els pròxims cinc anys 1.400 milions pagats de més des del 2007, Euskadi reduirà ja el 2017 la seva aportació a l'Estat per serveis que aquest presta a uns 350 milions.

Més finançament, menys població

Això implica que passarà a comptar amb més finançament de l'Estat que Catalunya tot i tenir tres vegades menys població. Segons el padró del 2013 (no és el més actual, però és l'utilitzat en l'informe de les balances), hi havia 7.518.903 catalans enfront de 2.190.334 bascos.

I segons les dades territorialitzades del document, Catalunya va rebre el 2013 uns 14.000 milions d'euros per 9.133 d'Euskadi.

Aplicat el factor corrector després de l'acord de PP i PNB per a un nou contingent fiscal, el territori presidit per Íñigo Urkullu passaria a ingressar una mica més de 9.485.000 d'euros.

Traslladant la dada a un repartiment per càpita, suposa que cada basc percebria a l'any de l'Estat 4.330 euros (enfront de 4.170 del model vigent fins ara). La bretxa, per tant, amb els habitants de Catalunya s'elevarà fins a 2.357 euros.

En altres paraules, la diferència serà d'una mica més de dues vegades més del que percebin els ciutadans de l'esmentat règim foral respecte als del territori que presideix Carles Puigdemont en l'actualitat.

L'acord econòmic entre Rajoy i els nacionalistes bascos ha aixecat en els últims dies les protestes de diferents territoris. Des de la Comunitat Valenciana, Extremadura o Castella-la Manxa (autonomies amb president socialista) a Galícia i Castella i Lleó, governades pel PP.

La revisió de la quota basca és una reivindicació històrica, si bé la seva existència està consagrada per la Constitució. És l'argument que ahir esgrimia Puig sobre la impossibilitat d'extingir aquesta excepció sense reformar la carta magna.

No obstant això, l'acord deixa en un una situació complicada la negociació d'un nou sistema de finançament autonòmic, ja que difícilment el nou repartiment que està previst aprovar aquest any suposarà unes quantitats homologables a les que l'Estat destina a País Basc i Navarra.

Per ara (i, més, davant la imminent visita a Urkullu), el discurs de la majoria dels presidents autonomics implica exigir una distribució equitativa sense entrar en una guerra entre territoris. Dirigents del PNB ja han sortit en les últimes hores a justificar el seu acord perquè cadascú «defensa la seva» i a argumentar que no «blanqueja» la corrupció popular.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

És l´hora d´apujar els salaris

Tot i que hi ha més gent i més hores treballades, la remuneració mitjana per empleat creix només...

L´estructura del passiu de les pimes catalanes millora durant el període 2000 fins al 2015

La «tendència general» de millora es dona al sector primari, la indústria, la...

Abertis invertirà 366 milions d´euros a l´Argentina a canvi d´una nova concessió

Abertis invertirà 366 milions d´euros a l´Argentina a canvi d´una nova concessió

Ausol (Autopistas del Sol), societat del grup Abertis a Argentina, ha acordat amb el govern...

Enllaços recomanats: Premis cinema