Més d'11,3 milions de llars espanyoles, el 62,8% del total, estan cobertes amb fibra òptica, però la situació és molt diferent per comunitats autònomes: mentre a Melilla la cobertura és del 100% i a Madrid del 94,26%, a Extremadura i Castella-la Manxa cau al 33,4% i el 35%. Les mateixes grans diferències existeixen a Catalunya, on la cobertura de la província de Barcelona, superior al 90%, contrasta amb la de Tarragona (38,17%), Girona (40%) o Lleida (41,77%).

Les dades, recollides en l'últim informe de cobertura de banda ampla a mitjan 2016 del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital, demostren la bretxa quant a cobertura de fibra entre zones urbanes i rurals, atès que el percentatge de cobertura rural d'aquesta tecnologia no arriba al 10% (9,7%). Dels 8.117 municipis espanyols, 6.682 són considerats rurals, és a dir, amb una densitat de població inferior a 100 habitants per quilòmetres quadrat.

L'informe revela les grans diferències que es donen entre els municipis si es té en compte la seva població: si en els de més de

100.000 habitants a la cobertura de fibra supera el 91% i arriba fins al 98,4% en els de més de mig milió d'habitants, en els més petits cau en picat fins a arribar al 0,5% en els de 101 a 500 habitants i al 2,3% en els de 1.001 a 2.000 habitants. En els menors de 100 habitants, la cobertura, segons l'estudi, és inexistent.

La fibra òptica fins a la llar (FTTH), pel desplegament de la qual han apostat la majoria dels operadors, és la tecnologia de transmissió de major creixement a Espanya, segons l'estudi, que revela que només a la segona meitat de l'any 2016 s'ha produït un increment d'aproximadament set punts percentuals respecte a principis d'any.

Aquestes xarxes permeten oferir velocitats de descàrrega molt superiors a les xarxes convencionals, superiors fins i tot als 100 Mbps, a més de permetre una major simetria, és a dir, valors més semblants per a les velocitats de pujada i de baixada de dades.

Però aquest creixement en les xarxes de fibra, que s'ha vist també acompanyat per un augment del nombre de clients d'aquesta tecnologia (gairebé 4 milions, segons les últimes dades de la CNMC) no ha confeccionat un mapa homogeni de cobertura.

Per comunitats autònomes, només sis, a més de Ceuta i Melilla, superen la mitjana estatal: Melilla, amb una cobertura de fibra del 100%; Madrid (94,3%), Ceuta (84,9%), País Basc (80,5%), Catalunya (77%), Balears (67,2%), Astúries (66%) i la Rioja (63,5%), segons les dades el 30 de juny de 2016 recollides a l'informe.

Per sota de la mitjana se situen Aragó, amb una cobertura de fibra del 62,6%, Navarra (57,7%), Canàries (57,5%), Comunitat Valenciana (56,8%), Andalusia (51,3%), Castella i Lleó (49,9%), Cantàbria (46,9%), Múrcia (45,9%), Galícia (36,3%), Castella-la Manxa (35%) i Extremadura (33,4%).

Aquestes disparitats es repeteixen en àmbit provincial, ja que la cobertura de Madrid (94,26%) o Barcelona (90,37%) contrasta amb la de Lugo (24,67%), Terol (25,31%), Conca (26,19%), Toledo (29,11%) i Osca (29,75%), les demarcacions pitjor cobertes amb aquesta tecnologia. Les dades provincials també revelen les bretxes en cobertura de fibra existents dins de les autonomies.

Així, a més del cas català, a Aragó la bona dada de Saragossa (75,40%) contrasta amb les d'Osca i Terol, on la cobertura de fibra no supera el 30%. A Andalusia, només Màlaga i Sevilla superen la mitjana estatal, mentre que les províncies amb pitjors cobertures en fibra són Huelva (31,23%) i Jaén (33,37%), mentre que a Castella i Lleó només supera la mitjana estatal Valladolid (70,86%) i les més mal cobertes amb fibra són Àvila (33,11%) i Segòvia (32,95%). Més homogènies són les dades al País Basc, on la cobertura a les tres demarcacions frega el 80%.