L'Audiència Nacional va anunciar ahir el processament de l'expresident de Bankia Rodrigo Rato, de l'exvicepresident José Luis Olivas, de l'exconseller delegat Francisco Verdú, i d'una trentena de directius entre els quals es troba també l'exministre Ángel Acebes, a BFA i a Bankia per la sortida a borsa de l'entitat, en entendre que es van falsejar els comptes anuals i va haver-hi frau als inversors.
No obstant això, arxiva les actuacions relatives als organismes reguladors i supervisors, amb la qual cosa exculpa l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, l'exsubgovernador Javier Aríztegui, l'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Julio Segura i l'exvicepresident Fernando Restoy.
En un acte que transforma les diligències prèvies, iniciades el 2012, en procediment abreujat, el titular del Jutjat central d'Instrucció número 4, Fernando Andreu assenyala que en els anys 2010 i 2011 els exresponsables de l'entitat van falsejar els comptes i van incloure dades falses en el fullet informatiu de la sortida a borsa, que es va produir al juliol del 2011.
Al costat de Rato, Olivas i Verdú, Andreu inclou 31 persones físiques i jurídiques, entre elles el que va ser conseller de l'entitat José Manuel Fernández Norniella i el soci de Deloitte Francisco Celma, pels informes favorables que va elaborar sobre els estats financers de Bankia, encara que arxiva la causa contra la firma auditora.
Dels altres 28 exdirectius i exconsellers, destaquen l'exministre de l'Interior Ángel Acebes, l'expresident de la patronal madrilenya Arturo Fernández, l'exsecretari d'Estat d'Hisenda Estanislao Rodríguez Posi, l'exdirector general de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj i l'exconseller d'OHL Javier López Madrid.
El magistrat destaca que els socis de Deloitte gaudeixen d'autonomia suficient respecte de la signatura, a la qual manté en la causa com a responsable civil, i Celma «va incomplir l'obligació de revelar aquelles irregularitats que podien afectar els interessos dels inversors».
També ha acordat el sobreseïment de la causa per als inspectors i tècnics del Banc d'Espanya Pedro Comín, Pedro González, Mariano Herrera i Jerónimo Martínez Tello, així com per als exconsellers de Bankia Atilano Soto i Luis Blasco Bosqued, que no van intervenir en les reunions del consell d'administració en les quals es van adoptar els acords investigats.
Segons sosté l'acte, els administradors de BFA i Bankia «van aprovar uns comptes maquillats sobre la veritable situació de les entitats que administraven, que no reflectien la imatge fidel d'aquestes, de manera que no mostraven la veritable situació econòmica de l'entitat». D'aquí es va derivar «un evident perjudici tant pels que posteriorment van subscriure accions com per a l'Estat».
El jutge ha volgut destacar l'especial significació que aquest tipus d'infraccions té quan afecten l'interès general, com en el present cas, ja que «la seva repercussió en l'economia nacional és de tal intensitat que les seves crisis poden afectar seriosament l'estabilitat econòmica del sistema».
Per aquest motiu cal actuar contra els membres del Consell d'Administració que van adoptar les decisions, perquè el seu deure era certificar la situació econòmica de l'entitat «mitjançant l'aprovació dels comptes que se sotmetien a la seva consideració» i adoptar «les cauteles i mesures de prevenció anessin necessàries».
Sortida a borsa
Per contra, el jutge sosté que els imputats van falsejar la informació del fullet informatiu de la sortida a borsa, per aquest motiu els atribueix un delicte de frau als inversors; i és que en aquest cas no només es va produir un perjudici a l'inversor sinó per als accionistes que van comprar accions després del debut borsari.
Pel que fa a l'arxivament de les actuacions sobre el Banc d'Espanya i la CNMV, Andreu assegura que «no s'ha acreditat» que els responsables d'ambdues entitats participessin en la formulació i aprovació dels comptes inclosos en el fullet de la sortida a borsa.
No cal exigir-li a la CNMV que constati pels seus propis mitjans la veracitat dels estats financers, i quant al Banc d'Espanya, es va limitar a no oposar-se a la sortida a borsa, una decisió que no va adoptar aquest organisme.
