El nou euríbor es resisteix. La reformulació d'aquesta taxa de referència a la zona monetària de l'euro havia d'entrar en vigor a l'estiu de 2016, després es va ajornar a 2017 i ara s'ha tornat a posposar fins a 2018 o gener de 2020.
L'euríbor (acrònim d'Euro Interbank Offered Rates) és l'índex de referència més comuna per determinar els tipus d'interès de la generalitat dels crèdits a l'eurozona (és la taxa més habitual, per exemple, en els préstecs hipotecaris a Espanya) i també per establir la remuneració dels dipòsits bancaris.
Aquest índex de referència va néixer el 1999, i mai va ser qüestionat fins que el descobriment de les manipulacions fraudulentes realitzades entre 2005 i 2007 per alguns grans bancs va generar un escàndol de proporcions continentals.
El canvi de metodologia en el qual s'està treballant persegueix precisament dificultar la manipulació de la taxa en benefici dels prestadors.
L'euríbor el calculava la Federació Bancària Europea amb les dades aportades per les 64 entitats financeres més importants de la zona de l'euro sobre el tipus d'interès mitjà de comptat per a les operacions de dipòsit d'euros a termini d'un any i al qual els bancs estan disposats a prestar-se entre ells.
I per això va fallar el sistema. El frau va ser possible perquè les dades amb què es calcula l'euríbor procedeixen d'una enquesta als bancs sobre el tipus d'interès al qual accedirien eventualment a prestar-se entre ells i no reflecteixen per això les taxes a què es van formalitzar operacions autèntiques.
D'aquí que el nou euríbor s'estava dissenyant com una mitjana de transaccions reals, amb la qual cosa es pretenia dificultar les maniobres tèrboles i afavorir que la dada resultant fos una expressió molt més fidel de la realitat del mercat.
Però aquesta segona fortalesa (que sigui un indicador més fidedigne) és el que ha torpedinat la seva implantació perquè avui l'economia, intervinguda pels bancs centrals, es mou en un món invers: s'ha traspassat el mirall d'Alícia i el préstec bancari ha entrat en el terreny dels tipus d'interès negatius, una possibilitat que estava descartada en molts manuals perquè suposa la perversió que el prestador remuneri el prestatari, fet que la humanitat no havia conegut fins ara.
Taxes negatives
Amb els tipus oficials en el 0%, i amb la taxa de dipòsit per als bancs en nivells negatius (les entitats han de pagar el 0,4% per dipositar la seva liquiditat sobrant al BCE), l'euríbor basat en estimacions hipotètiques porta en taxes negatives des de febrer de 2016 i no es pot calcular la taxa real perquè els bancs, en aquestes circumstàncies, no es presten entre si a un any, que és el termini a què es fixa l'euríbor: ho fan com a màxim a tres mesos i amb exigència d'aportació de garanties. Així que ara es vol intentar un mecanisme de càlcul híbrid.
