El pacte entre el PP i el PNB reforça els «privilegis» del finançament basc

Els recursos mitjans disponibles per habitant al País Basc en el període 2007-2011 van ser de més del doble que en el conjunt d'Espanya gràcies a aquestes especificitats fiscals del territori

15.05.2017 | 08:52

El pacte entre el Govern de Mariano Rajoy i el PNB ha solucionat el principal obstacle perquè el PP aconseguís el suport dels diputats del PNB (5) al seu projecte de Pressupostos Generals per al 2017. I té una altra conseqüència: consolida i reforça un aspecte del règim foral del País Basc que ha estat qüestionat per altres governs autonòmics.

La quota (aportació en el cas navarrès) és un element principal del model foral del País Basc i Navarra. En el sistema que comparteixen les altres quinze comunitats autònomes, l'Estat recapta els impostos principals i el 70% dels ingressos s'aporta a un fons comú que després es redistribueix en funció de les necessitats.

Per tant, forma part de l'essència del sistema la transferència de recursos dels territoris rics als pobres. El model foral suposa que les institucions navarreses i basques (les diputacions, en aquest cas) recapten directament els impostos estatals (IRPF, IVA i Societats) i totes dues es queden amb els diners, excepte una quantitat (quota o aportació) que paguen a l'Estat per compensar el que aquest gasta en aquestes comunitats.

Negociació bilateral

El càlcul de la quota basca es fixa en lleis quinquennals que negocien bilateralment els Governs central i autonòmic. En cas de desacord, es manté la situació precedent. És el que ha passat des del 2011, any en el qual sobre el paper vencia l'última llei, pactada pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero amb el PNB a canvi del seu suport per a altres pressupostos.

De manera sistemàtica, els successius governs del PSOE i del PP han concedit rebaixes de la quota o augments de sobirania fiscal al País Basc a canvi de suport polític a Madrid.

Per la seva banda, el PNB va desplegar generalment aquesta estratègia: elevar el to d'exigència sobre la quota quan els seus vots tenien més valor al Congrés (pels governs en minoria de Felipe González, de José María Aznar, de Zapatero i ara de Rajoy) i mantenir l´status quo quan hi ha majories absolutes.

Ara, el PNB aspirava a deixar la quota en uns 900 milions a l'any, davant dels gairebé 1.600 pactats el 2011. Els nacionalistes bascos addueixen a més que l'Estat té amb Euskadi un deute de 1.600 milions per «excessos» de pagaments en aquests últims anys. Al final han aconseguit una rebaixa de 500 milions en la quantitat a pagar aquest any i la devolució de 1.400 milions d'aquest deute.

Aquest desenllaç topa amb les posicions de diversos governs autonòmics, que han expressat les seves queixes per l'escassa contribució dels territoris forals al principi de solidaritat interterritorial i per l'opacitat del càlcul de la quota basca.

Hisendistes com Ángel de la Fuente i Ignacio Zubiri afirmen que Vitòria obté un finançament extra d'entre 4.000 i 5.000 milions a l'any gràcies a la infravaloració de la quota.

Segons les seves tesis, succeeix d'aquesta manera perquè el cost de les competències exclusives del País Basc (policia autònoma, finançament local i altres), clau per al càlcul de la quota, està extraordinàriament inflat. Això explica en bona mesura que, d'acord amb els estudis realitzats per Zubiri sobre el període 2007-2011, el finançament mitjà per habitant fos al País Basc més del doble que la mitjana espanyola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

Tecnologia gironina per millorar l´eficiència dels parcs eòlics

Tecnologia gironina per millorar l´eficiència dels parcs eòlics

Un projecte del Parc Científic permet a les empreses optimitzar els processos per obtenir aquest...

Air Berlin es declara insolvent després de deixar de rebre el suport d´Etihad

Air Berlin, la segona aerolínia d'Alemanya, es va declarar ahir insolvent després de...

El Govern fixa la renda a nivells de 2007 però amb 1,5 milions menys de llocs de treball

El Govern fixa la renda a nivells de 2007 però amb 1,5 milions menys de llocs de treball

El ministre d'Economia assegura que el país ha arribat a nivells d'abans de l'inici de la crisi

Enllaços recomanats: Premis cinema