El Tribunal de Comptes va concloure ahir que el saldo de les administracions generals ha passat de 70.763 milions d'euros a 1 de gener de 2010 a 183.096 milions a 31 de desembre de 2013, la qual cosa suposa un increment del 158,7% en quatre anys.
Destaca, en termes absoluts, l'import total de l'endeutament, en tots els exercicis, de Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia i Madrid. Respecte al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, el sector públic autonòmic en el seu conjunt va incomplir els límits establerts en tots els exercicis.
No obstant això, la situació difereix entre comunitats, tenint en compte, a més, que en 2013 es van establir objectius d'estabilitat diferenciats per a cadascuna d'elles.
Van incomplir el seu objectiu en aquest exercici Aragó, Castella-la Manxa, Cantàbria, Catalunya, Navarra, Múrcia i Comunitat Valenciana, amb diferents graus.
El president d'aquest organisme, Ramón Álvarez de Miranda, va exposar en la citada comissió els informes de fiscalització globals del sector públic autonòmic, dels exercicis 2010-2011, 2012 i 2013, així com de les comunitats d'Extremadura, La Rioja, Cantàbria i Múrcia i de les ciutats de Ceuta i Melilla dels exercicis del 2012, 2013 i 2014, i de Castella-la Manxa (2013 i 2014).
La major part de les comunitats fiscalitzades tenien pendents de reconèixer obligacions corresponents a despeses realitzades, a causa de la falta de consignació pressupostària, circumstància que, ha dit, afecta fonamentalment a la despesa sanitària.
També s'observa un gradual increment en la consignació de compromisos de despeses amb càrrec a exercicis futurs, la qual cosa pot «distorsionar» la sostenibilitat financera del sistema sanitari.
Insuficiència en la sanitat
El Tribunal ha detectat una «permanent insuficiència estructural» dels crèdits inicials de despesa sanitària per donar cobertura a les obligacions de cada exercici, malgrat conèixer-se la despesa real d'exercicis anteriors.
El president va considerar que s'hauria de partir de la despesa de l'any anterior a l'hora de pressupostar aquest capítol. D'aquesta manera s'evitaria en bona part haver d'acudir a modificacions pressupostàries que, en realitat, no introdueixen mesures d'estalvi en la gestió administrativa.
Segons el Tribunal de Comptes, les universitats públiques haurien d'així mateix elaborar «amb rigor» els seus pressupostos abans del començament de l'exercici econòmic, incloent-hi tota l'activitat docent i investigadora, a fi de reduir les seves modificacions pressupostàries.
Amb caràcter general, Álvarez de Miranda va assenyalar que els comptes es van rendir dins del termini legal, excepte les d'Aragó, en 2011, i Ceuta i Melilla, en 2010 i 2011, si bé existeix una tendència a modificar les normes per postergar encara més els ja «heterogenis» terminis de rendició. Els principals retards i incompliments es presenten en els ens i empreses públiques, les fundacions i els consorcis.
En aquest punt, l'organisme fiscalitzador valora l'esforç dut a terme per reduir els ens instrumentals, que han passat de 1.221 en 2011 a 901 en 2013. Sobre contractació, amb caràcter general, observa a la planificació una «insuficient justificació» sobre la necessitat de subscriure el contracte; deficiències en l'establiment, definició i aplicació dels criteris objectius d'adjudicació, i una incorrecta determinació de les fórmules i mètodes de valoració i ponderació dels criteris.
En el context de crisi, el Tribunal de Comptes avisa que va haver-hi una tendència de les empreses a oferir millores significatives en les prestacions i en les baixes d'adjudicació, que van arribar a aconseguir «valors anormals o desproporcionats».
