om m'agrada que tinguin cura de la meva salut... tot i que sempre l'hagi de pagar jo. El famós impost a les begudes ensucrades que ja ha implantat Catalunya (i que no trigarà a aplicar-se a Espanya, i si no al temps) és un altre clar exemple de com els polítics saben governar... la butxaca dels contribuents, perquè cada mesura que prenen no repercuteix directament en la salut dels ciutadans, sinó a la butxaca. I només quan aquest està buit se suposa que es guanya en salut», escrivia en un curt article fa uns dies.

Ja va passar amb el tabac. Era (i és) la xacra de la societat ... perquè era la partida que més diners es gastaven els estats en Sanitat. Ara els toca el torn a les begudes ensucrades, un terme que va molt més enllà de la popular Coca-cola, ja que inclou begudes de nèctar i sucs de fruites, begudes esportives, els refrescos de te i cafè, les energètiques, llets endolcides, batuts o aigües amb sabors.

I s'espera que a curt termini incideixi en el menjar escombraries i la pastisseria industrial. Tot per la nostra salut, tot i que el primer que han fet els nostres polítics és calcular quant recaptaran (31 milions per any només a Catalunya).

Un procés que preocupa

Al problema que pot representar la disminució del consum de sucre pels impostos directes als productes ensucrats cal afegir que Europa es prepara per liberalitzar el mercat del sucre i eliminar el sistema de quotes per països vigent durant més de 50 anys i, així, produiran i exportaran el que vulguin a partir d'octubre tot i que, a la banda negativa, hauran de lluitar amb caiguda de preus en el mercat intern i la volatilitat. Un procés que convenç però també preocupa el sector remolatxer.

Organitzacions agràries, indústria i sindicats coincideixen que Espanya jugarà a la «primera lliga» europea, amb garanties per al sector remolatxer i l'ocupació, encara que alguns professionals no oculten la seva por que el nostre país quedi «despenjat» en la imminent «guerra del sucre» o que s'obri una crisi, com la que va patir el sector lacti. Tanmateix, organitzacions agràries i indústria coincideixen que les perspectives són positives.

Fins ara, el sistema de quotes ha limitat la producció de sucre a Espanya a menys de 500.000 tones, enfront d'un consum nacional d'1,3 milions de tones a l'any, fet que obliga a fer fortes compres a França o a Alemanya i a importar per refinar.

Les organitzacions agràries Asaja, COAG i UPA asseguren que les perspectives són positives de cara a la liberalització, veurem.

De la mateixa opinió és la indústria: és el cas d'Azucarera, que vol ampliar la seva producció fins a les 650.000 tones en l'horitzó 2020; i de la cooperativa ACOR, que planeja passar de 120.000 a 180.000 tones en dos anys, encara que a llarg termini podrien arribar fins a 200.000 tones, a les quals sumarien altres 100.000 fruit del refinat del sucre de canya importada.

Per la seva banda, els sindicats no temen problemes laborals en el sector remolatxer. A la UGT-FICA a Azucarera creu que el final del sistema de quotes de sucre «és una oportunitat que cal aprofitar» i «si tots juguem amb les mateixes regles, no ha d'haver-hi cap problema ni per a l'ocupació ni per a l'agricultor».

«Espanya és un país que pot créixer en remolatxa. Només la província de Lleó pot arribar a les 10.000 hectàrees perquè disposa d'aigua barata i d'un centre fabril", exemplifica Fernández, qui valora més que s'obtenen els rendiments més alts d'Europa.

Azucarera no veu que hi hagi riscos a mitjà termini. No obstant això, alguns productors de remolatxa temen que es dispari la producció i caiguin els preus.

El president del Comitè Intercentres de Azucarera i secretari d'acció sindical de CCOO d'Indústria en aquesta companyia, Félix Feo, comparteix amb Fernández que el final de quotes serà positiu.

Azucarera està preparada per afrontar el nou escenari i executa inversions «per arribar a produir el sucre que hem de consumir en aquest país», de manera que «no crec que hi hagi riscos a mitjà termini, fins al 2020», ni per al sector ni per a l'ocupació.

No obstant això, alguns conreadors no les tenen totes i pensen que la liberalització serà «un risc enorme» perquè podria disparar-se la producció i desplomar-se els preus. «Els francesos es posaran a produir com bojos i ens envaïran. A qui creus que comprarà Coca-Cola el sucre?», esgrimeix una font del sector remolatxer andalús.

També algunes associacions, com la de productors europeus (CEFS) i la federació europea de sindicats del agroalimentari (EFFAT) avisen que, amb la liberalització, l''entorn serà més dur, el que podria tenir «conseqüències» per als 28.000 treballadors directes i els 137.000 agricultors i per a les comunitats rurals.

Així mateix, el Departament nord-americà d'agricultura (USDA) preveu que la superfície de cultiu augmenti principalment als països de l'Europa continental i no així en els mediterranis.

Opina que Espanya passarà de les 32.900 hectàrees de la campanya 2016-2017 a 38.000 en la 2017-2018; enfront d'altres països que creixeran molt més, com França (de 400.000 a 460.000), Alemanya (de 314.000 a 350.000) o Polònia (de 203.000 a 220.000).

Oportunitat o risc?

Oportunitat o risc? El sector remolatxer-sucrer nacional treballa unit per adaptar-se al mercat lliure i desregulat, però només el temps aclarirà totes les incerteses. A aquestes incerteses cal afegir les que puguin presentar l'augment d'impostos a les begudes ensucrades en primer terme i als productes que continguin sucre (pastisseria) en segon. A Catalunya, en aquest sentit ens estem lluint, potser és perquè no som productors nats o perquè passem dels remolatxers.