De Guindos encoratja les empreses espanyoles a augmentar la seva mida

De Guindos va participar en la XXXIII Reunió del Cercle d'Economia de Sitges, on va destacar la bona marxa de l'economia espanyola i especialment el bon comportament de les exportacions i la creació de llocs de treball, amb 650.000 llocs de treball creats en l'últim any. «I el fet més important és que això és sostenible en el temps», va ressaltar el ministre.

Va explicar, això no obstant, que la mida de l'empresa espanyola és «petita, té una escala reduïda», i que això té implicacions des del punt de vista de la innovació, la internacionalització, l'exportació, el govern corporatiu o l'accés a finançament.

«Cal incrementar l'escala de l'empresa espanyola», va assenyalar el ministre, que va precisar que si la mida de les companyies espanyoles fos similar a la de les britàniques, el PIB del país seria 7,5 punts superior a l'actual.

Si l'empresa espanyola tingués la mida mitjana europea, llavors el PIB espanyol «podria fer un salt addicional d'aproximadament 3,5 punts», va afegir.

De Guindos va avançar, en aquest sentit, que el Govern presentarà en els pròxims dies un informe sobre aquest tipus de qüestions, que estan dins de l'estratègia de l'OCDE o la mateixa CE.

En el seu discurs, el ministre va explicar que també l'economia europea travessa un bon moment i registra les millors dades des de 2008, quan va esclatar la crisi.

De Guindos va advocar per avançar en la integració europea, principalment en els àmbits polític, financer, econòmic i fiscal, i va assegurar que les més grans conseqüències del Brexit les viurà el mateix Regne Unit, que ja va registrar en el primer trimestre un creixement menor de l'esperat.

«Quin empresari invertirà allà fins que no conegui quin serà l'estatus final de la relació del Regne Unit amb el seu principal soci comercial, que és la UE?», va manifestar De Guindos, que considera que en els dos pròxims anys es viuran «moments de tensió», però «hi ha una cosa molt bona i és que els 27 estem units i ens mantindrem units».

L'automatització preocupa

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va destinar bona part de la seva conferència a analitzar reptes com el de l'automatització de l'economia i el de la globalització. Va assegurar que l'automatització obligarà els treballadors catalans a tenir una gran capacitat d'«adaptabilitat».

«No podem acceptar la idea que persones de més de 45 anys es quedin fora del mercat de treball per obsoletes quan les noves generacions tindran una esperança de vida pròxima als 100 anys», va argumentar el president.

També Puigdemont va alertar que els treballs «més afectats per l'automatització» poden ser aquells que no requereixin d'activitats socials, i per això va reivindicar l'art, la literatura, la història i altres branques de les humanitats com a disciplines «vitals» per desenvolupar la «intel·ligència emocional» dels treballadors.

«Els treballs que avui dominen el mercat laboral no existiran en el futur», va alertar Puigdemont, que va opinar que encara que «a curt termini» l'automatització pot tenir un «impacte negatiu en el mercat de treball», a la llarga el balanç serà «positiu», perquè es generaran noves tipologies de llocs de treball.

Això no obstant, Puigdemont va subratllar que la població necessitarà «formar-se constantment» i ser conscient que «cada vegada serà més difícil tornar a treballar del mateix» que al que un es dedicava. Al mateix temps, el president va admetre que les administracions han de ser capaces d'adaptar-se a aquest entorn canviant i actuar com a veritables «organitzacions del segle XXI», i va defensar que els beneficis de la prosperitat econòmica s'han de repartir millor entre la població.

D'altra banda, el president va defensar la conveniència d'augmentar el sou mínim interprofessional i de seguir potenciant l'FP dual.