Un estudi estableix que el sou mitjà català és un 11 per cent inferior al salari de la UE

Hi ha 15 països de la Unió Europea amb un salari mitjà inferior al de Catalunya, mentre que 12 presenten remuneracions superiors. Dinarmarca és l'estat de la UE amb un sou més alt (3.637 euros al mes) i Bulgària registra el pitjor (380 euros)

27.05.2017 | 06:30

El sou mitjà català, de 1.772 euros mensuals, és un 11% inferior al salari mitjà ordinari brut dels 28 països de la Unió Europea, que se situa en els 1.934 euros al mes. El salari mitjà espanyol és encara inferior, concretament un 15,4% menor (1.636 euros). Són dades d'un estudi impulsat per la firma Adecco a partir de xifres corresponents a l'any 2016, que indiquen, a més, que el sou català ha baixat un 0,2% en un any. El salari mitjà europeu, però, també ha baixat respecte a l'any anterior i ho ha fet en major mesura que el català, fet que ha provocat que la bretxa entre ells s'hagi reduït de l'11,3 a l'11%. Hi ha 15 països de la UE amb un sou mitjà inferior al de Catalunya; i 12, amb remuneracions superiors. Per exemple, el sou mitjà de Bulgària és de 380 euros, mentre que el d'Alemanya és de 2.576.

Així, els 28 països comunitaris es poden classificar en tres grups segons quin sigui el nivell del seu salari mitjà mensual. En primer lloc, hi ha 12 països amb un salari mitjà inferior a 1.000 euros al mes. Excepte Grècia (996 euros) i Portugal (968 euros), tots ells són d'Europa de l'Est: Bulgària (380 euros), Romania (499 euros), Hongria (564 euros), Lituània (595 euros), Letònia (608 euros), Polònia (670 euros), República Txeca (770 euros), Eslovàquia (780 euros), Croàcia (784 euros) i Estònia (839 euros). És notable que, tot i incloure'ls en un mateix grup, hi ha diferències apreciables entre ells, ja que, per exemple, el salari mitjà de Croàcia, Eslovàquia i Estònia és més del doble que el de Bulgària.

Hi ha uns altres nou països amb una remuneració mitjana de més de 1.000 euros, però de menys de 2.500 euros, que conformen el grup amb salaris intermedis. Entre ells hi ha Espanya i Catalunya, amb els ja indicats 1.636 i 1.722 euros.

A més s'integren en aquest grup Eslovènia (1.136 euros), Malta (1.170 euros), Xipre (1.256 euros), Itàlia (1.977 euros), França (2.249 euros), Regne Unit (2.395 euros), Àustria (2.403 euros) i Bèlgica (2.490 euros). Dins d'aquest grup també s'observen àmplies diferències. Per exemple, els salaris mitjans d'Àustria i Bèlgica són més de dues vegades superior als d'Eslovènia i Malta.

Finalment, un altre grup de set països gaudeixen de remuneracions mitjanes de més de 2.500 euros al mes. Són els casos d'Alemanya (2.576 euros), Suècia (2.583 euros), Finlàndia (2.602 euros), Holanda (2.628 euros), Irlanda (2.668 euros), Luxemburg (2.986 euros) i Dinamarca (3.637 euros). Aquest grup és més homogeni que els dos anteriors. Traient els casos de Luxemburg i Dinamarca, les diferències entre els diferents països no superen el 4%.

Les dades anteriors indiquen que dins de la UE es dona el cas de països el salari mitjà dels quals supera en gairebé 10 vegades la remuneració mitjana d'altres socis. El cas extrem és el que sorgeix de comparar la remuneració mitjana de Dinamarca (3.637 euros) i de Bulgària (380 euros), que estan separades per una bretxa de 3.256 euros mensuals. En un sol mes, un treballador mitjà danès cobra el mateix que un col·lega búlgar en gairebé deu mesos.

Si ens restringim als 19 països que utilitzen l'euro com a moneda, les diferències són una mica menys marcades, però tot i així resulten molt àmplies. El salari mitjà de Luxemburg (2.986 euros), el més gran dins de l'Eurozona, és cinc vegades més gran que el de Lituània (595 euros), que és el més baix.

Centrant-nos en el cas català, la seva situació relativa és de clar avantatge en comparació amb els països de l'Est d'Europa, però resulta desfavorable respecte dels països més avançats de la Unió Europea. La bretxa salarial entre Catalunya i Alemanya arriba a 854 euros mensuals (10.248 euros anuals), fet que implica que la remuneració catalana resulta un 33,2% més baixa que la germànica. Aquesta diferència significa, per exemple, que un assalariat mitjà català necessita treballar 18 mesos per tenir un ingrés similar al que té un assalariat mitjà alemany en un any.

En canvi, la comparació és una mica més favorable respecte a França, encara que així i tot la diferència entre les dues remuneracions mitjanes arriba a 527 euros per mes (6.324 euros anuals). Això vol dir que el salari mitjà català és un 23,4% inferior al francès (la magnitud s'ha retallat en 11 euros mensuals respecte a l'any anterior). Malgrat l'anterior, el nivell de les remuneracions a Catalunya resulta envejable per a quinze països de la UE, més que duplicant el salari mitjà de deu d'ells. Els casos extrems sorgeixen de la comparació amb Bulgària i Romania. En el primer cas, el salari mitjà català és gairebé 4,5 vegades més gran (1.722 i 380 euros al mes, respectivament), amb una diferència mensual de 1.341 euros (16.092 euros a l'any).

Per la seva banda, la remuneració mitjana de Catalunya multiplica per 3,4 la de Romania (1.722 i 499 euros al mes, respectivament). En aquest últim cas, la diferència mensual és de 1.223 euros (14.676 euros a l'any). Les xifres anteriors equivalen a dir que els diners percebuts per un treballador mitjà búlgar al cap d'un any són similars al que cobra un col·lega català en menys de tres mesos. Alhora, per cobrar el mateix que un treballador mitjà romanès en un any, un assalariat a Catalunya necessita treballar tres mesos i mig.

Sense arribar a una magnitud tan àmplia, l'avantatge salarial català és molt voluminós en comparació amb Portugal. En concret, el salari mitjà català supera en un 77,8% el del país lusità (968 euros al mes), fet que es tradueix en una diferència de 753 euros mensuals (8.868 euros a l'any). Això suposa 6 euros al mes més que un any enrere de saldo. Similar és la diferència que es manté respecte de Grècia (+ 72,9%, que equival a 726 euros al mes o 8.712 euros a l'any).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

És l´hora d´apujar els salaris

Tot i que hi ha més gent i més hores treballades, la remuneració mitjana per empleat creix només...

L´estructura del passiu de les pimes catalanes millora durant el període 2000 fins al 2015

La «tendència general» de millora es dona al sector primari, la indústria, la...

Abertis invertirà 366 milions d´euros a l´Argentina a canvi d´una nova concessió

Abertis invertirà 366 milions d´euros a l´Argentina a canvi d´una nova concessió

Ausol (Autopistas del Sol), societat del grup Abertis a Argentina, ha acordat amb el govern...

Enllaços recomanats: Premis cinema