El procés extrajudicial obert pel Govern perquè els afectats per les clàusules sòl de les hipoteques negociessin directament amb els seus bancs la devolució dels diners ha fracassat a tot l'Estat. Els bancs -excepte Bankia i BBVA- han rebutjat majoritàriament les pretensions dels seus clients i obliguen a anar al jutge.

El Govern va aprovar a mitjan gener un reial decret per fomentar els acords extrajudicials després de la sentència de desembre del Tribunal Europeu de Justícia, que va dictaminar a favor de la retroactivitat de les clàusules sòl. L'objectiu era resoldre en tres mesos la majoria dels casos, però el resultat ha estat un fracàs per l'oposició frontal dels bancs.

Bankia i BBVA, per l'acord

Només Bankia va optar per assumir la sentència i ha abonat en els últims mesos 170 milions d'euros a 34.000 clients en el marc del procediment ràpid impulsat pel Govern. Els clients podien triar entre l'ingrés d'efectiu immediat en el seu compte o l'amortització del capital pendent.

Segons els lletrats especialitzats en reclamacions bancàries, BBVA també ha optat per la via extrajudicial. Un portaveu de BBVA va indicar que analitzen «cas per cas», encara que no va poder precisar el nombre de respostes positives i negatives.

Per l'advocat i president de l'Associació per a la Defensa dels Drets dels Consumidors (Apdef), Francesc Garcia Rafanell, «el decret només ha servit perquè els bancs guanyin temps i tinguin un mecanisme per decidir el que fan».

Recorda que «els bancs poden fer una proposta i hi ha gent que l'acceptarà, fet que suposa que no tots els casos acabin al jutjat». L'advocat explica que «cal deixar passar els tres mesos des que es presenta la reclamació».

Des que es van consumir els primers tres mesos d'aquestes primeres reclamacions, entre l'abril i el maig passat, García Rafanell assegura que té presentades més de 700 reclamacions judicials per qüestions hipotecàries a comarques gironines. «Dos terços són per les clàusules sòl, mentre que unes 150 demandes són per altres tipus de clàusules o per les despeses hipotecàries». A tot Espanya el seu gabinet d'advocats ja ha presentat 7.000 demandes.

García Rafanell es mostra convençut que «totes les clàusules s'acabaran guanyant però el Reial Decret no ha ajudat en res els consumidors». L'advocat Francesc García Rafanell, a través de l'Associació per a la Defensa dels Drets dels Consumidors (Apdef) va ser qui va ajudar un matrimoni d'Amer a recuperar 20.000 euros pagats de més, quan va aconseguir que un jutjat de Girona fos dels primers d'Espanya a aplicar la sentència del Tribunal de Justícia europeu que declara la nul·litat, amb retroactivitat plena, de les clàusules sòl de les hipoteques.

Jesús María Ruiz d'Arriaga, soci director d'Arriaga Associats, va coincidir que el problema és que «el reial decret no obligava a res els bancs. Va ser un anunci amb escarafalls però sense efectes. Els afectats pensaven que solament havien d'anar al banc per recuperar els seus diners. La mesura va servir als bancs per calmar els seus clients i negociar amb altres productes». Ruiz de Arriaga va apuntar que Bankia sí que hi va accedir perquè es troba en una situació especial i necessitava eliminar incerteses de cara a una venda.

«Clàusules transparents»

Un portaveu de Banc Sabadell va afirmar que van començar a negociar amb els seus clients al desembre. «Nosaltres entenem que les nostres clàusules són transparents i legals. Els tribunals han anul·lat les que no eren transparents. La immensa majoria dels nostres clients van rebre una informació correcta», va assenyalar. A més, va recordar que les procedents de la CAM no incloïen aquest tipus de clàusules.

Des de CaixaBank van assegurar que tenen a gairebé 150 persones treballant en les reclamacions de les clàusules sòl i una provisió de 625 milions que consideren «adequada». «Estudiem cas a cas. En alguns retornem els diners i en uns altres no», van puntualitzar.