La compra del Banc Popular pel Santander no alterarà de forma notable el mapa financer de les comarques gironines, on l'entitat presidida fins ahir per Emilio Saracho disposava de poc menys de 60 oficines. El Santander es trobarà que la seva implantació quedarà gairebé duplicada a la majoria de les poblacions més grans de les comarques gironines: en alguns casos significarà un vertader problema ja que les oficines es troben a escassos metros de distància. És el cas de la ciutat de Girona, on el Santander acaba d'estrenar una nova oficina a la confluència de la Gran Via Jaume I amb la plaça Marquès de Camps, mentre el Popular té la seva seu principal al mateix carrer però amb xamfrà amb el carrer Nou. Es dona la circumstància que el Santander va tancar una seu -provinent de l'adquisició de Banesto- en la mateixa Gran Via Jaume I fa poques setmanes.

La duplicitat es repeteix també al carrer Emili Grahit, on el Santander disposa d'una sucursal a poc més de 50 metres de l'oficina del Popular, que fa cantonada amb el carrer de la Rutlla. Aquestes situacions, juntament a l'alça de la banca electrònica, fan témer pels llocs de treball i per una nova reducció d'oficines.

En el balanç positiu, el Banc Santander farà un salt considerable en el seu balanç i podria obtenir guanys en alguns aspectes del negoci -crèdit a pimes, per exemple- a les entitats que en l'actualitat lideren el sector com La Caixa o Banc Sabadell

Probablement, amb l'entitat d'Ana Botín es produeixen les majors duplicitats de xarxa entre les dues entitats. Totes dues entitats disposen d'una seixantena de sucursals, que defugen els municipis petits de les comarques gironines. Blanes, Figueres, la Bisbal, l'Estartit, Castelló d'Empúries són alguns dels exemples de municipi on es repeteix la presència d'un banc i l'altre.

En aquells municipis en els quals operen ambdues, això suposarà un major impacte en tancaments i reducció de plantilla per ajustar l'operació. El Banc Popular va fer un ERO fa amb prou feines un any que va reduir la seva plantilla.

Amb aquesta operació, a Catalunya es farà un pas més en la concentració i l'oligopoli bancari. Aquesta serà una de les conseqüències. Fa set anys, abans que comencés la gran reorganització del sector, amb la transformació i desaparició de les caixes, hi havia una desena de portes a les quals cridar, grups bancaris catalans i espanyols amb una implantació considerable. Després de la venda del Popular-Pastor, pràcticament tot el mercat financer català queda en mans de cinc o sis bancs. La meitat d'oferta que fa una dècada. Hi ha més entitats, sí, però la seva quota de mercat conjunta amb prou feines arriba al 10%.

S'accentua així l'oligopoli que es va detectant a Espanya -ho acrediten informes del BCE- en els últims quatre anys. Oligopoli, duplicitats... I concentració de risc. Perquè és possible que en una mateixa empresa tingui avui crèdits amb diverses d'aquestes entitats alhora, i una fusió suposaria augmentar la seva exposició. Però aquest impacte és molt més complicat de mesurar.