El Banc d'Espanya ha conclòs la seva anàlisi de la crisi financera d'on es desprén que l'Estat només ha recuperat per ara 4.139 milions d'euros dels 64.000 destinats a reestructurar el sistema financer. El Banc d'Espanya dona per perduts aquests 60.613.000 d'euros de les ajudes públiques a la banca. Unes dades que contrasten amb les declaracions que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va fer el 2012: «el rescat no costarà diners als ciutadans espanyols».

El Banc d'Espanya ha presentat aquest informe per donar suport a la comissió d'investigació sobre el rescat bancari oberta al Congrés dels Diputats arran de les diferents imputacions dels responsables dels òrgans supervisors. En aquest informe s'explica que, d'aquests 64.098.000 d'ajudes a la banca -públiques i privades- (60.613.000 d'ajudes netes) s'han recuperat 4.139 milions a 31 de desembre de 2015.

En l'actualitat, l'estimació del banc central espanyol passa per recuperar 12.198.000 d'euros, tot i que cal tenir en compte que les vendes de Bankia, Banca Mare Nostrum (BMN) i Sareb estan encara pendents. Per tant, d'acord a aquestes previsions, es deixaria de recuperar més del 70% dels diners destinats a salvar els bancs.

Davant de la publicació de l'informe, Luis de Guindos va demanar ahir esperar a conèixer els ingressos per la fusió de Bankia i BMN abans de determinar el cost final per a les arques públiques de la crisi bancària a Espanya, inclòs el rescat de l'antiga Caja Madrid.

El ministre va assenyalar que la xifra final «dependrà del resultat final de Sareb i de quant s'obtingui d'ingressos com a conseqüència de la fusió futura de Bankia i BMN». «Confio que recuperarem el màxim possible i que el banc val moltíssims diners», va declarar el titular d'Economia.

Tot i això, el Banc d'Espanya fuig de fer autocrítica i destaca que s'hagi aconseguit l'objectiu principal, evitar la fallida d'un bon nombre d'entitats, el que hauria tingut «efectes demolidors» sobre l'estabilitat del sistema, l'economia real i l'ocupació.

L'organisme que presideix Luis María Linde ha analitzat la crisi financera i bancària a Espanya (2008-2015) en un document que considera que després de l'esclat de la bombolla immobiliària, el model econòmic d'Espanya feia molt vulnerable a les entitats, principalment a les caixes d'estalvis.

Per això repassa, sense fer cap crítica explícita, les mesures dutes a terme per no haver de liquidar cap entitat, el que, a més de comportar la pèrdua de confiança sobre la resta del sector, hauria suposat grans pèrdues per als estalviadors o els contribuents, ja que els fons de garantia de dipòsits haurien necessitat ajudes públiques.

El Banc d'Espanya recorda que el sector financer espanyol va resistir «raonablement bé» els primers efectes de la crisi de les hipoteques subprime el 2007, però la fallida del banc d'inversió Lehman Brothers el setembre del 2008 va complicar la situació i ja el 2009 la crisi va començar a afectar la solvència de les entitats espanyoles.

En aquest període el nombre de caixes va passar de 45 el 2008 a 10 grups, dels quals 8 s'han convertit en bancs; el nombre d'oficines es va reduir un 32,3%, fins menys de 31.000 a tancament de 2015, i la xifra d'empleats va minvar un 27%, fins 197.825. En aquest temps, el Banc d'Espanya destaca l'esforç per sanejar els balanços amb dotacions pròximes a 300.000 milions, el 28% del PIB, i també la millora dels nivells de solvència.