Els gironins nascuts entre els anys 1965 i 1985 són els més exposats a perdre benestar econòmic a causa de les reformes de les pensions, segons un exercici de simulació realitzat en un informe publicat per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).
L'evolució estimada dels salaris i de les prestacions públiques a llarg termini apunta al fet que els ciutadans que ara tenen entre 32 i 52 anys suportaran un «empitjorament progressiu» de la seva situació amb relació a les cohorts d'edat immediatament anteriors i més properes a la jubilació, mentre que per als que ara són més joves, inclosos els que encara no estan en edat de treballar, es produirà una recuperació progressiva.
Alfonso R. Sánchez, professor associat de la Universidad Complutense de Madrid, signa aquest nou treball acadèmic en el qual s'intenta respondre a dues qüestions principals: si les reformes de les pensions del 2011 (retard de l'edat de jubilació i altres canvis, impulsada pel PSOE) i del 2013 (nova revaloració desconnectada de la inflació des del 2014 i ajust de les noves pensions segons l'esperança de vida a partir del 2019, reforma obra del PP) aconsegueixen estabilitzar el desfasament entre despeses i ingressos del sistema i si els costos que genera el canvi demogràfic es reparteixen d'una manera «raonable» entre els treballadors en actiu i els pensionistes.
A aquesta última qüestió l'autor respon així: segons les projeccions que s'utilitzen, les pensions (netes d'impostos) baixaran en termes reals i els salaris (nets d'impostos i cotitzacions) pujaran, «de manera que la reforma sembla distribuir els costos de l'envelliment de manera excessivament desfavorable per als pensionistes».
L'impacte en el poder adquisitiu
El principal impacte per a aquests últims es produeix en el poder adquisitiu com a conseqüència del procediment per actualitzar les prestacions que va substituir al que les revalorava segons les variacions de la inflació. Des del 2014, s'aplica un altre índex vinculat al saldo d'ingressos i despeses de la Seguretat Social i que assegura una pujada mínima del 0,25% quan, com en tots els anys des que va començar a utilitzar-se en 2014, el sistema està en dèficit. «Els jubilats més longeus poden esperar pèrdues d'entre el 25% i el 30% del valor real de la pensió inicial com a conseqüència de l'aplicació de l'índex de revaloració», escriu l'economista Alfonso R. Sánchez per Fedea.
En termes «més abstractes», afegeix, aquest resultat suposa que la factura de l'envelliment i per tant el sacrifici que requereix sostenir el sistema de prestacions públiques es fa recaure principalment sobre els mateixos pensionistes.
L'informe fa una temptativa d'avaluar quines generacions seran potencialment les més perjudicades per la retallada en la generositat de les pensions, considerant també l'evolució esperada dels salaris (a partir de les expectatives de productivitat). Es calcula així com serà segons les edats el grau de benestar econòmic en el conjunt d'un període que cobreix 20 anys de la vida activa i tot el de jubilació de la persona.
El resultat és el següen: el balanç de qui hagi nascut en 1955 serà millor que el dels seus antecessors i aquesta progressió favorable continuarà fins a qui hagi nascut en 1965; però a partir d'aquí, l'avanç es deté i apareixerà una tendència declinant que perdurarà fins als nascuts en 1985; a ella seguirà una recuperació també progressiva pels qui ara estan per sota dels 32 anys.
