ecordo una de les meves primeres classes com a professor de Zootècnia en un curs de primer grau de FPA (a Girona ja funcionava, i bé, Semega), era l'any 1974. Parlava de la conveniència de retirar els toros de les explotacions lleteres per posar-se al dia en la millora genètica que s'acostava. Un alumne aixeca la mà i diu: «què s'ha cregut vostè, ni parlar-ne, el meu pare no matarà el toro que tant ens ha costat aconseguir i que no ens presenta cap problema». Ja en parlarem quan acabis FP li vaig dir. Sempre que em veu em recorda aquell fet.

Molts ramaders, no només els productors de llet, sinó també els porcinocultors i els ovinocultors, recorden la fundació i el funcionament de Semega (Selecció i Millora Ramadera), als anys seixanta i el seu funcionament en els setanta i vuitanta. Les accions de selecció de boví de raça frisona així com les subhastes per fires de Girona va ser extraordinària. Fets que mereixen tots els reconeixements. Després d'uns anys, ja en aquest segle, un dels ramaders amb el qual vaig mantenir una llarga entrevista, em va parlar del que representaven els estudis de genòmica. Avui la genòmica ha canviat totalment la indústria de la inseminació artificial i la selecció genètica. Creada com una eina de selecció basada en la predicció de les dades, per la comparació de milions de dades en les poblacions de frisones Holstein, la realitat és que la genòmica ha modificat completament la selecció i la vida de tots els que estan en aquest sector.

Però això està portant també a una altra classe de reptes: quan en el recentment muntat pavelló del Concurs Nacional, celebrat a Gijón, hi havia 3 companyies que anunciaven en els seus estand que tenien el toro número 1, el que evidentment pot sumir qualsevol ramader en la confusió: possiblement un ho fos en tipus, l'altre a GIC, un altre a GTPI... Però la realitat és que tanta informació, en moltes ocasions poc precisa o incompleta, no només confon sinó que a més és poc efectiva: en canviar cada mes. El número 1 d'avui pot ser el 4 del mes que ve.

La veritat és que al ramader li arriben tantes dades cada mes, que en moltes ocasions és complicat assimilar tots aquests canvis i novetats. De l'altre costat del sector, els reptes també es multipliquen: a les empreses distribuïdores els queda desfasat el catàleg en un parell de mesos, perquè sorgeixen toros nous per vendre cada mes. Paral·lelament, s'han de mantenir uns estocs multiplicats per tant producte, el que complica el seu maneig i gestió. Pel que fa als Centres d'Inseminació Artificial, han hagut d'aprendre a produir semen amb vedells d'un any, a manejar petites quantitats de semen d'aquests torets si es poden dir així, i comercialitzar-les de la millor manera. Al seu torn, també han hagut d'incrementar els estocs de forma notable, manejar molta més informació, reestructurar les instal·lacions dels centres, implementar programes de producció i, finalment, gestionar unes disponibilitats que en el cas dels toros joves alts, sempre són insuficients.

Però segurament el canvi més important i impactant de la genòmica està en els programes de selecció. La figura de l'analista de toros que els comprava per als centres és història, ja no existeixen toros disponibles al mercat, excepte molt excepcionalment, perquè o bé els centres produeixen els seus propis mascles, o bé els ramaders signen contractes exclusius amb els centres, on els toros ja estan venuts abans d'haver nascut. Com a conseqüència, no hi ha toros disponibles al mercat, i, com dic, si per qualsevol motiu de l'atzar en surt un es converteix en una subhasta per veure quin centre paga més i dona millors condicions. Amb aquest panorama, les grans companyies d'inseminació artificial estan obligades a tenir el seu propi programa de femelles, per generar un nombre molt important de gestacions a l'any, i garantir així una línia de torus per poder cobrir el mercat. Perquè el que no tingui un programa de femelles, no trobarà suficients toros de qualitat en el mercat per garantir una línia de producte, perquè no estan disponibles. En definitiva, els centres ara tenen donadores, receptores, vedells, vedelles, processos i protocols que mai abans havien pensat tenir. Actualment hi ha tres companyies amb programes propis. Sense cap dubte, són els tres programes de femelles més importants actualment.

Perquè en definitiva el centre que tindrà els mascles del futur, és el que sigui capaç de controlar les millors femelles, creuar-les amb els millors toros, i tenir un programa de parts i vedells molt eficient.

Europa ho té molt difícil per competir perquè les femelles genèticament més altes no són aquí, ni tampoc la tecnologia dels millors laboratoris in vitro per garantir els resultats. Com a exemple tenim que a la llista de femelles de fa uns mesos hi havia 62 femelles per sobre de 2.800 GTPI, cap a Europa, i de les 184 per sobre de 2750 GTPI només dos estan al continent. La genètica sempre ha estat una eina fonamental dels ramaders, però ara amb la genòmica, amb tota informació de què ara disposem sobre l'eficiència productiva i reproductiva, és encara molt més important, perquè el impacte econòmic per al resultat final és molt més gran. És recomanable utilitzar índexs obtinguts d'una presa de dades fiable, els mateixos que utilitzen les millors ramaderies del món. Un altre aspecte important és exigir dades actuals, amb informacions completes, en TPI o LPI, per estar segur que els torus que ens proposen per a la millora de la nostra explotació siguin realment els que més ens convenen.