La reforma de les plusvàlues rebaixarà la càrrega fiscal sobre part dels immobles

Quedarà suprimit el pagament quan es vengui un pis en pèrdues i aquest fet es pugui demostrar, però el tribut seguirà liquidant-se a partir de preus que no són els reals, sinó a través d'estimacions que són elaborades a partir del valor cadastral

12.08.2017 | 07:12
La càrrega fiscal d´alguns immobles es reduirà.

La reforma de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys

de naturalesa urbana, conegut com a impost de plusvàlues, suprimirà l'obligació de tributar dels que tinguin pèrdues en vendre un immoble i les acreditin, com ha ordenat el Tribunal Constitucional. No obstant això, la resta dels contribuents seguiran pagant les plusvàlues, no per la diferència entre els preus reals d'adquisició i de venda, sinó segons estimacions elaborades a partir del valor cadastral. Com a contrapartida, la proposta del Ministeri d'Hisenda revisa parcialment aquest últim mètode i rebaixa la càrrega fiscal sobre els immobles adquirits en els últims anys del boom de l'habitatge i durant la crisi.

El Govern tramitarà en les properes setmanes un projecte de reforma de la Llei d'hisendes locals per adaptar el tribut a les resolucions del Constitucional que van anul·lar el cobrament de l'impost si no hi ha plusvàlua real. Com recull el preàmbul de la proposta, Hisenda ha optat per un canvi ràpid per adequar la normativa a les esmentades sentències isense esperar al procés de revisió del sistema de finançament local que més endavant es podria traduir en una mutació de l'impost de més importància. L'Executiu intenta així resoldre el problema d'inseguretat jurídica generat després de la declaració d'inconstitucionalitat parcial de la llei vigent. En els punts següents s'exposa el caràcter substancial dels canvis que estan sobre la taula, pendents d'aprovació.


Si no hi ha plusvàlua. «No es produirà la subjecció a l'impost en les transmissions de terrenys respecte de les quals el subjecte passiu acrediti la inexistència d'increment de valor, per diferència entre els valors reals de transmissió i adquisició del terreny», estableix el projecte per al cas de qui, per exemple, ven un pis en pèrdues i amb això també la quota de sòl urbà corresponent, que és per la que es tributa. Al contribuent li correspondrà informar el consistori (mitjançant declaració) que la seva transmissió està exempta i també aportar les proves que acreditin que no hi va haver increment del valor del sòl.

Com s'acreditarà? El text al·ludeix als preus que consten en les escriptures en el cas de les compravendes. Ara bé, afegeix que també s'utilitzaran els preus comprovats per l'Administració tributària autonòmica per recaptar l'impost de transmissions patrimonials. Si el valor que apareix en aquestes comprovacions és superior al de l'escriptura, es triarà aquell. La base de l'impost de transmissions es calcula a partir del valor cadastral, sobre el qual, en el cas de Catalunya, s'aplica un

coeficient multiplicador. Aquests

valors, sobretot durant la crisi, han estat sovint superiors al preu real de venda. Així que, si la reforma tira endavant com està redactat el projecte, podria reproduir-se algun cas de contribuent sense plusvàlua real que queda exposat a haver de tributar.


Si hi ha plusvàlua. Hisenda renuncia a anar a una reforma que suposi calcular l'impost de plusvàlua en tots els casos partint de la diferència entre el preu real de compra i el de venda (almenys els que apareixen a les escriptures). Segons els experts, el Constitucional va actuar contra l'absurditat que es cobri un tribut sobre un guany que no s'ha produït, però va passar per alt una altra qüestió susceptible d'obrir un altre front de litigiositat: A causa del mecanisme de l'impost, amb molta freqüència, sobretot en períodes de crisi i depreciació de l'habitatge, el contribuent està obligat a pagar per increments de valor més alts dels que realment s'han produït.

Per suavitzar aquest risc es planteja un canvi en aquest mètode de càlcul. Ara, la plusvàlua es

determina aplicant sobre el valor

cadastral del sòl un percentatge per cada un dels anys compresos

entre l'adquisició i la transmissió (compra i venda, si és el cas), fins a un màxim de vint anys. Aquests percentatges poden ser superiors al 3%. Un exemple: per al cas d'un immoble de Girona que hagi estat deu anys en mans del propietari, la plusvàlua estimada serà ara d'un 35% (18% pels primers cinc anys, a raó del 3,6% cada un, i 17% per als cinc següents, al 3,4%). Sobre el resultat d'aquesta operació s'aplica el tipus de gravamen.

La reforma suposa substituir aquests percentatges anuals per un únic coeficient que també varia segons l'antiguitat de la propietat. La taula de coeficients màxims que podran aprovar els ajuntaments preveu per a l'exemple comentat (un immoble adquirit

fa deu anys) una plusvàlua total del 6%, fet que suposa una forta rebaixa respecte al mètode anterior. El sistema de coeficients afavorirà els que hagin comprat habitatges o altres immobles en els últims anys del boom immobiliari i durant la crisi. Té en canvi un efecte neutre per als propietaris més antics i penalitza els qui venguin els seus pisos només un o dos anys després d'haver-los comprat. Per a aquests casos, que són operacions especulatives, la plusvàlua seria de fins al 9%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

Quins són els pobles més rics i pobres de Girona?
Quins són els pobles més rics i pobres de Girona?

Quins són els pobles més rics i pobres de Girona?

Les diferències poden superar els 10.000 euros de mitjana entre les diferents poblacions | L'àrea...

Bon Preu invertirà 200 milions d´euros i crearà 1.300 llocs de treball fins al 2019

Bon Preu invertirà 200 milions d´euros i crearà 1.300 llocs de treball fins al 2019

Per cobrir les necessitats de professionals d'aquests nous establiments es preveu contractar 1.300...

Abertis obté un benefici net de 735 milions fins al setembre, un 2% més

El trànsit segueix la tendència a l'alça en els primers nou mesos del 2017, amb increments...

Girona registrarà un 12% més de contractes de treball pel Nadal

En la campanya nadalenca a Catalunya se signaran 55.605 contractes, segons l'empresa Randstad

Enllaços recomanats: Premis cinema