Respostes sobre biotecnologia

12.08.2017 | 07:12

m sembla criminal que se segueixi dient que els transgènics són perillosos" deia el passat mes de juliol en una entrevista Richard J. Roberts el biòleg molecular. Recordo que els seus descobriments en l'estructura de l'ADN constitueixen un dels fonaments de la florent biotecnologia actual, una contribució guardonada amb el Nobel de Fisiologia i Medicina el 1993. El mateix Richard J. Roberts deia també, en aquesta línia, que «la ciència confirma que els transgènics són igual de sans que la resta d'aliments» i afegia: «si des que van començar a utilitzar-ne fa 30 anys no hi ha hagut cap problema amb els transgènics, per què les organitzacions i els partits ecologistes no admeten que s'han equivocat?».

Quines aplicacions té la biotecnologia actualment? Contestem de la mà d'Antama. Són molt diverses, però a nosaltres ara ens interessa la «biotecnologia verda», aplicada a processos agrícoles: plantes modificades genèticament.

Què és un una planta modificada genèticament? Una planta modificada genèticament (MG) és aquella que el genoma ha estat modificat mitjançant enginyeria genètica per aconseguir una nova característica, ja sigui introduint un o diversos gens externs o modificant un de propi de la planta. La modificació es realitza de forma dirigida i controlada.

Si comparem una varietat transgènica amb la seva homòloga convencional, l'única diferència estarà en aquest nou gen o gens introduïts o modificats, la resta de la composició de la planta és idèntic.

En què consisteix l'enginyeria genètica? L'enginyeria genètica es basa en un conjunt de tècniques que permeten alterar les característiques d'un organisme mitjançant la modificació del seu genoma, afegint, eliminant o modificant algun dels seus gens. La biotecnologia permet eliminar una característica no desitjada d'un organisme o introduir una nova característica en una espècie. El intercanvi d'informació genètica no és una invenció humana, ocorre de forma aleatòria a la natura. Els agricultors practiquem millora genètica des dels orígens de l'agricultura.

Quins tipus de cultius modificats genèticament hi ha? La primera generació de transgènics oferia beneficis directes per a l'agricultor: plantes resistents a plagues o tolerants a herbicides. A partir d'aquí s'han començat a desenvolupar varietats orientades als països més pobres que pateixen condicions climatològiques extremes (varietats resistents a la sequera) o que són assotades per la fam (varietats enriquides condicionalment). Millores nutricionals que també s'estan investigant per països industrialitzats. Entre aquestes últimes es troben nombroses investigacions centrades en el desenvolupament de plantes destinades a usos medicinals.

Són els cultius MG segurs per a l'home i la natura? A dia d'avui hi ha un ampli consens científic sobre la seguretat dels productes modificats MG comercialitzats. En el marc comunitari, 130 projectes de recerca europeus avalen la seva seguretat.

Més de 2 bilions de menjars amb ingredients MG s'han ingerit en els últims 17 anys sense que s'hagi detectat cap incident perjudicial. Més de 280 organitzacions científiques internacionals avalen la seva seguretat. Una altra dada, el 88% dels científics reconeixen que els aliments MG són segurs.

Els cultius MG redueixen el impacte ambiental. L'increment de la producció redueix la quantitat de terra necessària per produir la mateixa quantitat d'aliments. A més, es redueix l'aplicació de productes fitosanitaris i el conreu, el que pot fins i tot incrementar la biodiversitat.

És possible la coexistència de cultius? Espanya és el millor exemple per corroborar que la coexistència és una realitat. Després de 20 anys de cultiu de blat de moro Bt no s'ha registrat ni un sol litigi a Espanya entre agricultors per problemes de coexistència. Hi ha unes recomanacions que es reparteixen en cada paquet de llavors i que compleixen els agricultors cada any.

Entre elles es troben la sembra de zones de refugi o la coordinació de sembra per evitar floracions simultànies. La legislació estableix un llindar del 0,9% de contingut MG perquè sigui etiquetat com a tal.

Són necessaris els cultius modificats genèticament? L'any 2025 la població mundial haurà assolit els vuit mil milions de persones, una xifra que superarà els nou mil milions en 2050. La producció alimentària ha d'augmentar fins a un 70% per alimentar el món. A dia d'avui només queda un 5% de terra cultivable que no estigui sent conreada. Els cultius transgènics permeten incrementar la producció s in incrementar la superfície. No són l'única solució, però sí una eina clau que no podem rebutjar.

Tant la FAO com l'OMS reconeixen el seu valor. Entre 1996 i 2015, la biotecnologia agrària va ser responsable d'una producció mundial addicional de: 180.300.000 de tones de soja; 357.700.000 de tones de blat de moro; 25,2 milions de tones de fibra de cotó; i 10,6 milions de tones de colza.

Realment els cultius MG tenen beneficis per a l'agricultor? Les dades responen soles. En el cas d'Espanya, el cultiu del blat de moro Bt ha reduït les importacions espanyoles de blat de moro en més d'un milió de tones entre 1998 i 2015, amb un estalvi derivat de 193 milions d'euros. Una contribució clau per al comerç exterior espanyol, que és deficitari en aquest cultiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

Tecnologia gironina per millorar l´eficiència dels parcs eòlics

Tecnologia gironina per millorar l´eficiència dels parcs eòlics

Un projecte del Parc Científic permet a les empreses optimitzar els processos per obtenir aquest...

Air Berlin es declara insolvent després de deixar de rebre el suport d´Etihad

Air Berlin, la segona aerolínia d'Alemanya, es va declarar ahir insolvent després de...

El Govern fixa la renda a nivells de 2007 però amb 1,5 milions menys de llocs de treball

El Govern fixa la renda a nivells de 2007 però amb 1,5 milions menys de llocs de treball

El ministre d'Economia assegura que el país ha arribat a nivells d'abans de l'inici de la crisi

Enllaços recomanats: Premis cinema