Els tipus negatius, l'impost bancari encobert

12.08.2017 | 07:12

L'euríbor a un any, el que tots coneixem per tenir-hi referenciada la nostra hipoteca, està en terreny negatiu. És una situació estranya, contrària al que es podria pensar que és el normal en els mercats financers, fruit d'un fenomen macroeconòmic forçat pel Banc Central Europeu (BCE). Arran de la política monetària expansiva que ha portat el BCE durant els últims anys, comunament coneguda com a QE, el BCE intenta impulsar el creixement econòmic reactivant la demanda agregada. L'objectiu és generar inflació mitjançant l'aplicació de mesures de caràcter expansiu de política monetària; com és la modificació de les facilitats permanents (imposició de tipus d'interès negatius sobre les reserves bancàries), reducció del coeficient de caixa, i la realització d'operacions en el mercat obert (comprar actius financers en els mercats financers).

A partir de març de 2015 es va iniciar un procés a Europa que escanya els bancs semblant a un impost encobert. Es un procés en el qual un banc privat ven alguns dels seus actius (com ara deute públic, bons corporatius o titulitzacions) al banc central i aquest li paga amb un dipòsit en el propi banc central. Aquests dipòsits al banc central són actius per al banc privat i constitueixen el que es coneix com a reserves del sistema, i en situacions normals de mercat haurien de pagar un determinat tipus d'interès positiu.

No sembla raonable, o almenys fins ara no es contemplaven, l'existència dels tipus d'interès negatius en els mercats financers, ja que estem davant d'una situació provocada pels bancs centrals, que intenten de qualsevol forma i a través d'altres d'impulsar el creixement econòmic. La situació és preocupant i clarament desfavorable per als bancs de l'eurozona, ja que el BCE està rendibilitzant des de març de 2015 el seu balanç mitjançant les reserves bancàries. El resultat de tot això és que el BCE està cobrant a la banca interessos que amb prou feines li torna com a remuneració per les seves reserves mínimes obligatòries, i el forat per als bancs és evident i creixent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

Quins són els pobles més rics i pobres de Girona?
Quins són els pobles més rics i pobres de Girona?

Quins són els pobles més rics i pobres de Girona?

Les diferències poden superar els 10.000 euros de mitjana entre les diferents poblacions | L'àrea...

Bon Preu invertirà 200 milions d´euros i crearà 1.300 llocs de treball fins al 2019

Bon Preu invertirà 200 milions d´euros i crearà 1.300 llocs de treball fins al 2019

Per cobrir les necessitats de professionals d'aquests nous establiments es preveu contractar 1.300...

Abertis obté un benefici net de 735 milions fins al setembre, un 2% més

El trànsit segueix la tendència a l'alça en els primers nou mesos del 2017, amb increments...

Girona registrarà un 12% més de contractes de treball pel Nadal

En la campanya nadalenca a Catalunya se signaran 55.605 contractes, segons l'empresa Randstad

Enllaços recomanats: Premis cinema