El sector turístic rebutja amb contundència les mostres de «turismofòbia» de les últimes setmanes, però demana també a tots els agents implicats una reflexió sobre la sostenibilitat del model actual i crida l'atenció davant la proliferació «incontrolada» d'habitatges turístics. En només cinc anys, el nombre de turistes estrangers passarà dels 58 milions de 2012 a més de 80 milions el 2017 si es compleixen les previsions actuals. Aquest substancial increment, impulsat per la inseguretat en destinacions competidores del Mediterrani -factor que aporta entre 14 i 16 milions de «turistes prestats»- ha disparat els ingressos per turisme (37.217.000 euros en el primer semestre), però ha multiplicat els problemes a les poblacions turístiques.
«No és un creixement natural ni lògic. És un creixement insòlit, producte d'unes circumstàncies que poden revertir en qualsevol moment», va explicar José Luis Zoreda, vice-president executiu d'Exceltur, una associació que agrupa les grans empreses del sector.
En la mateixa línia, el president de la Federació Andalusa d'Empresaris de Platja (Faeplayas), Norberto del Castillo, va advertir que «no és sostenible pujar tots els anys en turistes», i va apostar per enfocar la promoció en mercats amb alt poder adquisitiu. «Arribarà un moment en què no tindrem aigua o llum i hi haurà el triple de turistes que població resident», va assenyalar.
Segons Zoreda, la forma més senzilla d'entendre on són els límits en el creixement del turisme és comprovar «les línies vermelles» que fixen els ciutadans, és a dir, les situacions amb les quals no sintonitzen. Tant el sector turístic tradicional com nombroses administracions públiques han posat el focus en els habitatges que s'ofereixen als turistes per mitjà de plataformes a internet com Airbnb o HomeAway, una oferta que ha permès absorbir bona part de l'allau de turistes que hi ha hagut en els darrers temps.
En només sis anys, la capacitat dels habitatges d'ús turístic a les 22 principals capitals de província d'Espanya s'ha equiparat a tota l'oferta reglada. «No podem acceptar aquest creixement descontrolat i irregular d'una capacitat d'allotjament impune que genera més tensions socials», va assenyalar Zoreda.
Zones massificades
Aquesta proliferació d'habitatges turístics, va explicar, porta a situacions de massificació en alguns punts, encareix els lloguers i la compra d'immobles als barris més turístics i desplaça els negocis de proximitat, cosa que desemboca en un rebuig social. A algunes comunitats ja s'han pres mesures, com per exemple a les Balears, on els propietaris que lloguin els seus pisos a turistes podran ser multats amb fins a 40.000 euros. En el cas de les immobiliàries, intermediaris turístics o plataformes digitals com Airbnb o HomeAway, la sanció pot arribar a 400.000 euros. La Comunitat de Madrid ha decidit crear un certificat d'idoneïtat per als habitatges turístics i també permetrà que les comunitats de veïns vetin el lloguer d'immobles als turistes.
Exceltur ha plantejat al Govern que, un cop passada la temporada turística, convoqui una reunió del Consell Espanyol de Turisme per analitzar les protestes i actes vandàlics contra el sector, però també per reflexionar sobre com ha de ser un model turístic sostenible.
Segons el seu vicepresident, les circumstàncies d'aquesta temporada turística exigeixen un «conclave nacional» en què tots els actors puguin debatre d'una manera «serena» i reflexionar «sobre un model turístic més sostenible i que conciti com més empaties ciutadanes millor».
