Les plantes tenen la capacitat d'adaptar-se a certs tipus d'estrès, per exemple, a causa de la temperatura o a un excés o falta d'aigua, i passa el mateix amb la salinitat.
No obstant això, una recent investigació de la Universitat de Salamanca i l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Salamanca (IRNASA-CSIC) indica que aquesta resposta es pot veure afectada en una situació molt concreta però que pot ser molt habitual avui en dia, la combinació de fertilitzants químics i biofertilitzants.
En assaigs realitzats en hivernacle amb plantes de tomàquet els exemplars amb aquesta doble fertilització no van respondre de forma adequada a la sal.
Els científics realitzaven experiments en els hivernacles relacionats amb una altra investigació quan van observar algunes anomalies i van decidir centrar-se en assajos relacionats amb la salinitat.
L'objectiu era comparar les respostes a la sal de plantes de tomàquet tractades amb un fertilitzant de tipus NPK -que tenen en la seva composició nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K) - i amb un biofertilitzant que inclou al fong Trichoderma harzianum.
Estrès salí
En situacions com les que provoca l'estrès salí, el sistema de fitohormones modifica els nivells de les plantes per adaptar-se, la planta tanca els estomes per no perdre aigua i deté temporalment el seu creixement.
En aquest cas assaig, tant les plantes tractades amb el fertilitzant NPK com les tractades amb el fertilitzant biològic van poder adaptar-se i realitzar aquesta adaptació i, finalment, aconseguir desenvolupar-se i arribar a una bona alçada.
«La sorpresa va ser quan combinem ambdós tipus de fertilització en aquesta situació d'estrès salí», explica a DiCYT Rosa Bella, investigadora de l'Institut Hispano-Luso d'Investigacions Agràries (CIALE) de la Universitat de Salamanca. «Les plantes continuaven creixent, però havien perdut moltíssima aigua i estaven col·lapsades, no s'havien adaptat», assenyala.
Els investigadors mesuren nombrosos paràmetres, com l'alçada i l'intercanvi gasós, que inclou aspectes com la fotosíntesi i la concentració de CO2 en els espais intercel·lulars.
La contribució del IRNASA ha consistit, precisament, en la realització d'aquestes mesures d'intercanvi gasós, segons explica la investigadora Rosa Morcuende.
Estudiar la resposta molecular
També ha estat fonamental estudiar la resposta molecular. «Hi ha una fitohormona anomenada àcid abscísic o ABA, els nivells es disparen a la planta en resposta a estressos abiòtics, inclòs el salí».
No obstant això, les plantes de tomàquet del tractament combinat, fertilitzant NPK i T. harzianum, van mostrar baixos nivells d'expressió de gens relacionats amb ABA i etilè en resposta a un estrès moderat de sal.
En aquestes plantes, «els nivells de diverses fitohormones estaven absolutament desregulats i elles seguien creixent com si no hi hagués estrès salí», comenta aquesta experta.
