Els 21 experts que fins al juliol passat van avaluar el model de finançament autonòmic, com a pas previ a la propera negociació política d'una reforma, no van ser capaços d'arribar a acords sobre la conveniència de modificar l'impost de patrimoni, un gravamen controvertit i que, al costat del de successions i donacions, és al centre de la competència i la disparitat tributària entre autonomies. Principalment, per la decisió de Madrid de no restablir l'impost quan, el 2011, ho van fer la resta d'autonomies. Avui, un gironí ric amb un patrimoni de 4 milions d'euros ha de tributar una mica més de 41.000 euros anuals, mentre que residint a Madrid no pagaria res.
L'impost de patrimoni va ser creat el 1977, en part amb un propòsit instrumental: disposar d'un cens de riquesa que permetés controlar els canvis patrimonials
per evitar fraus en el pagament de l'IRPF, que també es creava llavors. Segons els economistes més crítics, havia de ser un tribut transitori i excepcional, però es va consolidar i continua vigent mentre a altres països ha anat desapareixent. Aquest sector, afí a les posicions polítiques de la dreta, considera que l'impost sobre el patrimoni desincentiva l'estalvi i la inversió, resulta confiscatori (en la mesura que la càrrega fiscal pot superar els rendiments anuals de la propietat) i la seva funció redistributiva és molt limitada perquè els contribuents més acabalats tenen mecanismes per esquivar el pagament.
Fins i tot admetent els defectes i ineficiències que pugui tenir l'impost, els experts que el defensen destaquen que té un alt potencial de redistribució. També, que gravar el patrimoni amb un impost específic té ara encara més sentit davant l'avanç de la desigualtat econòmica i la tendència a l'acumulació de riquesa en una
minoria.
El debat entre unes i altres posicions es va reproduir a les sessions de la comissió d'experts sobre finançament autonòmic. En el seu document de conclusions es reconeix l'existència de diferències insalvables, que es van posar de manifest quan es va suscitar la qüestió de si recomanar o no que s'estableixi un nivell mínim de tributació. Un sector de la comissió va plantejar la creació d'aquest mínim per evitar «les distorsions econòmiques que podrien derivar-se de la mobilitat interterritorial cap a les comunitats que decideixin suprimir aquest tribut», es recull en l'informe. És una al·lusió al cas de Madrid.
Després d'haver estat suprimit
el 2008, estant a la presidència del Govern el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, l'impost va ser restablert el 2011 davant l'enfonsament dels ingressos públics durant la crisi.
Es va fer fixant un mínim exempt de 700.000 euros, de manera que només els contribuents
que arribessin a aquest valor de patrimoni (un cop descomptades les deduccions i bonificacions que corresponguin a cada cas) estarien obligats a pagar. Madrid, governada llavors per Esperanza Aguirre (PP), va evitar recuperar l'impost i va aprovar per a això una deducció del 100% de la quota.
La diferència entre Madrid i la resta d'Espanya en el tribut de patrimoni ha estimulat la deslocalització de contribuents acabalats en benefici de la capital d'Espanya. Per a qui té una base imposable de 4 milions, l'estalvi entre residir a Madrid o fer-ho a Catalunya és molt important, segons un exemple elaborat pel Registre d'Economistes i Assessors Fiscals (REAF). «Amb aquests diners es pot finançar la compra d'un pis a Madrid», va assenyalar un empresari que, com altres persones amb alts nivells de riquesa, està considerant un canvi de residència per tributar menys.
Davant dels partidaris de fixar un mínim de tributació i d'obligar per a això a Madrid a cobrar l'impost -membres de la comissió nomenats a proposta de governs autonòmics de l'esquerra-, el sector contrari a això defensa que l'aplicació del gravamen de patrimoni tingui «caràcter opcional», permetent «en nom de l'autonomia que aquelles comunitats que desitgin mantenir-lo ho facin, però sense obligar les altres a seguir aplicant un impost molt qüestionat».
Les tendències normatives de les comunitats autònomes en aquest tribut han estat marcades durant els últims anys per les decisions de diversos governs d'esquerres (Comunitat Valenciana, Balears, Extremadura o Navarra) de rebaixar el mínim exempt (fins als 400.000 euros en algun cas) per ampliar la nòmina de contribuents i la recaptació.
