La Unió Europea ha arribat al desè aniversari de la crisi financera mundial en plena recuperació, amb les seves vint-i-set economies en creixement, els dèficits públics a la baixa i una banca sanejada, però també amb el desafiament de recuperar els nivells d'ocupació previs al 2007. El 9 d'agost de 2007, el banc francès BNP Paribas admetia la seva exposició a les hipoteques escombraries als Estats Units i congelava els fons afectats, la qual cosa va provocar l'inici de la crisi financera i econòmica més profunda des de la Gran Depressió.
A Europa es va disparar el deute públic i va augmentar el dèficit, es va enfonsar la inversió, es va contraure el creixement i es van destruir milions de llocs de treball. Van quedar al descobert les males pràctiques i debilitats del sector bancari i el seu vincle amb el deute sobirà que va dinamitar la confiança en els països, especialment els de la perifèria europea, incapaços d'aconseguir finançament en els mercats. Es van fer manifestes les debilitats d'una zona euro que amenaçava d'esquerdar-se quan el 2012 el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va assegurar que faria «el que fos necessari» per preservar la moneda única.
El programa de compra de bons i la política expansiva, de baixos tipus d'interès interbancaris, que va posar en marxa Frankfurt han estat instruments clau de la recuperació de la qual avui presumeix Brussel·les. La UE va haver de rescatar Grècia, Irlanda, Portugal i la banca espanyola, va establir l'anomenat Semestre Europeu per vigilar les finances dels països, va receptar o imposar reformes estructurals i va posar en marxa la Unió Bancària per supervisar i gestionar la resolució dels grans bancs, entre moltes altres iniciatives.
«Gràcies a la determinada resposta política davant la crisi, l'economia de la UE està ara recuperant-se fermament, i la Unió Econòmica i Monetària és més forta que abans», va assenyalar el vicepresident de la Comissió Europea per a l'Euro, Valdis Dombrovskis.
En efecte, el Producte Interior Brut (PIB) de la UE va créixer un 1,9% el 2016 malgrat que en el pitjor moment de la crisi, el 2009, va arribar a contreure's fins a un 4,5% i l'expansió econòmica no va tornar fins al 2015. El dèficit públic torna a estar sota control, en l'1% del PIB, després d'haver-se disparat fins a cotes properes al 8%, i dels 24 països vigilats pel seu dèficit excessiu només tres, entre ells Espanya, segueixen sota la lupa.
Però la inversió, que es va desplomar fins a un 20% el 2013, remunta des d'aquests mínims només lentament, sense que s'hagin recuperat encara els nivells previs a la crisi, mentre la cota de deute públic -molt diversa entre els països- frega de mitjana el 90% del PIB, lluny del 65% del 2007.
No obstant això, el principal desafiament és la desocupació, la taxa de la qual s'ha reduït progressivament des dels màxims assolits el 2013, del 10,9% a la UE i el 12% a l'eurozona, fins al 7,7% i el 9,1%.
Són les xifres més baixes des de 2008 i 2009, respectivament, però encara estan per sobre del nivell previ a la crisi, i entre els joves els nivells augmenten fins al 16,7% i 18,7%, respectivament. En total, deu anys després de la crisi, 18,7 milions d'europeus segueixen sense feina, i les diferències entre països són enormes, amb Espanya al capdavant de l'atur (17,1%), només superada per Grècia.
La recepta de l'austeritat
En el pitjor moment de la crisi, les receptes de Brussel·les es van basar en l'austeritat per controlar el dèficit, el sanejament de les finances i les reformes estructurals. Només en els dos últims anys, amb l'inici de la recuperació i les crítiques a la seva ineficàcia, han entrat en el discurs comunitari les crides a la inversió i l'èmfasi en la protecció social. El 2014 es va llançar la iniciativa d'Ocupació Juvenil i el 2014 el Pla d'Inversions per a Europa. No obstant això, malgrat el discurs optimista, Brussel·les fa crides a evitar la complaença i a aprofitar el bon moment per seguir aplicant reformes
