Espanya ha recuperat el nivell de riquesa de 2008 si com a tal s'entén el valor del producte interior brut (PIB), el resultant de l'activitat econòmica. Ho ha fet amb 1,8 milions d'ocupats menys que llavors i amb una taxa d'atur deu punts superior (17,22% en el segon trimestre d'aquest any), la qual cosa diu diverses coses sobre com ha mutat l'estructura productiva del país i també de com s'estan repartint els fruits de la recuperació del creixement. Si els espanyols generem més valor afegit brut (VAB, el produït pel conjunt dels agents econòmics i que és la base de càlcul del PIB) amb menys ocupats, és que som més productius en les activitats que ja desenvolupàvem o que ens centrem en unes altres que ho són més. Aquests últims moviments estan sent estudiats de prop per economistes com el catedràtic asturià Joaquín Lorences amb el propòsit d'identificar les branques productives que estan emergint i que marcaran el patró de creixement durant els pròxims anys. Les seves dades assenyalen que, després de l'enfonsament de la construcció -va passar de suposar el 11% del VAB a poc més del 6%-, han anat guanyant protagonisme certes especialitats dels serveis que han substituït part de l'aportació del sector constructor al PIB, però amb menor intensitat d'ocupació, fins i tot amb plantilles més reduïdes que les que tenien abans de la crisi. Les activitats immobiliàries, les científiques i professionals o els negocis compresos en l'epígraf de la informació i les comunicacions (els de noves tecnologies, entre elles) generen ja més riquesa que en 2008 i ho fan en tots els casos amb menys treballadors que llavors. El PIB s'ha desplaçat en aquests supòsits cap a activitats que produeixen més valor afegit i menys ocupació que la construcció, encara que amb freqüència més qualificat. El canvi tecnològic està amb molta seguretat també darrere d'aquestes millores de productivitat. Els guanys d'ocupació més diàfanes es produeixen en canvi a l'hostaleria, intensiva en mà d'obra i amb salaris baixos. Alhora, la planta més noble de l'economia, la indústria, per la qual necessàriament hauria de passar la transició cap a un patró basat en el coneixement i el treball de qualitat que blindi el benestar dels ciutadans, continua clarament per sota de la riquesa i de la plantilla que aportava el 2008. Com ho està també el pes que té el conjunt els salaris en el PIB: era del 50% fa deu anys i ara està en el 48%. Un indici d'una tendència de fons pròpia de la globalització i també que els fruits de la recuperació econòmica estan desigualment repartits entre el capital i el treball.