L'economia espanyola va intensificar en una desena el seu creixement en el segon trimestre respecte als tres primers mesos de l'exercici i va situar el seu avanç en el 0,9% trimestral i en el 3,1% interanual, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'acceleració va procedir de la demanda nacional: la inversió en construcció i el consum d'administracions públiques i institucions sense ànim de lucre.
Amb això, Espanya es consolida com el setè país amb major creixement trimestral dels 28 de la Unió Europea i el dècim que més progressa en taxa interanual, segons dades de l'oficina estadística europea (Eurostat). El creixement espanyol va ser tres desenes superior a la mitjana trimestral de la UE i de l'àrea monetària (que van avançar el 0,6%) i entre 0,8 i 0,9 desenes major que l'avanç anual mitjà dels 28 països de la Unió (2,3%) i dels 19 de l'euro (2,2%).
El creixement interanual de l'economia espanyola (3,1%, una desena més que en el primer trimestre) es va acompanyar amb un augment de l'ocupació (mesurat no en persones emprades sinó en llocs de treball equivalents a temps complet) del 2,8%, tres desenes més.
La productivitat aparent per lloc de treball va disminuir per això dues desenes (del 0,5% al 0,3%), encara que la productivitat per hora efectivament treballada va millorar una desena respecte al trimestre anterior i es va situar en l'1,3%. Malgrat aquesta millora de la productivitat per hora de treball, el cost laboral unitari es va reduir el 0,4% entre abril i juny, mentre que el deflactor implícit de PIB (una mesura molt fidedigna de la inflació) va créixer el 0,3%, set desenes per damunt.
Caiguda del cost unitari
La caiguda del cost laboral unitari és el que explica que, amb major ocupació laboral, la remuneració total dels assalariats s'hagi desaccelerat en dues desenes en taxa interanual: va baixar del 3,1% al 2,9%. L'excedent d'explotació també va perdre impuls (va baixar del 4,9 al 3,6%) mentre que els impostos nets sobre la producció i les importacions van accentuar el seu pes del 3,9% al 5%.
L'acceleració espanyola va procedir de la demanda nacional, que va aportar la desena de millora de l'avanç del PIB respecte al trimestre anterior.
La contribució de la demanda nacional al creixement va passar així dels 2,3 punts percentuals de gener-març a 2,4 punts a l'abril-juny. Els altres 0,7 punts van procedir en tots dos trimestres del sector exterior, en el qual es va constatar una atenuació.
L'aportació positiva externa està lligada fonamentalment a les xifres rècord del turisme, amén de la contribució d'altres serveis, atès que el saldo de mercaderies amb l'exterior segueix en negatiu, segons les xifres que va aportar el dimarts el Ministeri d'Economia.
A resultes de la combinació de tots dos fenòmens, l'exportació conjunta de béns i serveis va reduir el seu creixement en 2,8 punts (va passar del créixer al 7,3% a fer-ho al 4,5%), la qual cosa es va compensar amb creix perquè el dinamisme de la importació es va afeblir una desena més: es va reduir en 2,9 punts i va passar de créixer al 5,7% a fer-ho al 2,8%.
La millora de la demanda interna va procedir del consum, que es va accentuar en dues desenes (va créixer el 2,2% anual) per la despesa d'institucions sense ànim de lucre i administracions públiques (el de les famílies va créixer a la mateixa taxa que un trimestre abans), mentre que la inversió, encara que segueix en taxes apreciables (3,4%), es va ralentir cinc desenes, i això malgrat el creixement de la construcció, que va acréixer la seva progressió en una desena, fins al 3%.
La inversió en béns d'equip (crucial en la millora de la competitivitat i en el suport del creixement potencial) va seguir augmentant amb vigor (4,1%) però evidencia un desfondamiento respecte al trimestre anterior, quan havia experimentat un alça del 5,4%. Per sectors, la indústria va atenuar la seva millora en dues desenes (va créixer el 2,6% interanual), la construcció va accelerar 4 desenes (va créixer el 4,8%) i els serveis van mantenir la taxa del 2,8%. El sector primari va cedir tres desenes i va créixer al 4,1%.
