Obstacles per al creixement espanyol

Els atacs terroristes a Barcelona i Cambrils del passat mes d'agost i la pujada de la cotització de l'euro han fet sorgir importants ombres sobre les expectatives de millora mentre s'espera que el BCE i l'OPEP prenguin les seves decisions

02.09.2017 | 01:37

Mitjans patronals del sector turístic i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, van assegurar en

les hores posteriors a la massacre

terrorista del dia 17 a Barcelona que cap indicador apunta per ara a la cancel·lació de reserves per part de visitants internacionals per la por a nous atacs. Alguns estudis indiquen que el patró habitual de comportament a les ciutats i països que pateixen greus atemptats és una caiguda del flux

turístic en els sis mesos immediats i una normalització gradual durant els dotze següents. Però aquesta pauta depèn que es tracti de fets aïllats o que les matances es repeteixin. Després de dos atemptats els anys 2014 i 2015, els hotels de París van registrar una minva del 4,5% dels seus clients, segons l'Oficina de Turisme parisenca.


Terrorisme i turisme. A més de la pèrdua de vides humanes, lesions greus als ferits i l'impacte emocional col·lectiu, les accions gihadistes a diverses localitats catalanes (principal destí del turisme estranger que arriba a Espanya) comporten una mala notícia per a les economies catalana i espanyola, que tenen en aquesta activitat un seus sectors més dinàmics per la seva contribució al PIB i a l'ocupació. Fa uns pocs dies es va confirmar que el PIB espanyol va accelerar una dècima el seu creixement al segon trimestre, fins al 0,9%, amb el que que acumula un avanç interanual del 3,1%.

El rècord de visitants estrangers

(en part, per l'arribada de turistes

«prestats», que han fugit d'altres destinacions conflictives del Mediterrani a causa del terrorisme i d'altres motius d'inestabilitat) és un dels factors externs (els anomenats «vents favorables») que impulsen el creixement espanyol des de 2013. Les empreses integrades en el col·lectiu Exceltur van quantificar l'any passat en 12 milions els turistes «cedits» per altres destinacions, el 16% dels visitants que el 2016 van triar Espanya. Aquest flux té un impacte no menor en el saldo exterior per compte corrent, que està en superàvit (el que permet a Espanya reduir el seu elevat deute extern) malgrat que la balança comercial

de béns és deficitària.


Euro. La depreciació de l'euro des que el Banc Central Europeu (BCE) va posar en marxa la seva ofensiva monetària (un altre dels

factors que han contribuït al dinamisme espanyol i a la recuperació

europea) ja ha començat a capgirar-se, amb una sobtada apreciació del 15% des de principi d'any fins situar-se en 1,1931 dòlars per euro, per sobre de la previsió que va fer el Govern espanyol en el seu escenari macroeconòmic el passat 23 de juliol per al període 2017-2020. La remuntada de l'euro encareix les exportacions a tercers països, inclosos aquells de la UE que no formen part del sistema monetari. Però també fa perdre competitivitat dins d'Espanya i de l'eurozona davant de les importacions de països aliens.

L'apreciació de l'euro té dos avantatges per a Espanya: abarateix la importació de petroli i, a la

mesura que l'elevació del tipus de canvi és desinflacionària, pot postergar els plans del BCE per emprendre la normalització gradual de la seva política monetària, que es pensava que anunciaria al setembre.


Política monetària. A Espanya, amb un deute públic rècord (més de 1,138 bilions d'euros, per sobre del 100% del PIB) i amb uns dèbits privats encara molt alts (més de 1,61 bilions), la pujada de tipus d'interès i la reducció o supressió de la compra de bons públics i privats pel BCE suposarà un augment de les despeses financeres d'administracions públiques, empreses i ciutadans. L'alt endeutament espanyol és la causa que l'ofensiva monetària del Banc Central Europeu hagi beneficiat més l'economia espanyola que els països que presenten una major austeritat pública i privada.

En el cas d'Espanya, els baixos tipus d'interès existents estan contribuint al fort dinamisme de la demanda interna, inclosa la despesa de les llars, que s'està produint, no obstant això, amb una inquietant caiguda de l'estalvi. Funcas estima que els espanyols van consumir en el primer trimestre per sobre de les seves possibilitats, el que va originar una necessitat de finançament de 15.000 milions.


Petroli. El petroli va arribar la setmana passada als 52,24 dòlars per barril, que és el nivell mitjà de cotització del cru de tipus Brent sobre el qual el Govern va fer les seves estimacions per a aquest any. La cotització del cru es manté així lluny dels 57 dòlars del mes de gener i dels 60 que pretén l'OPEP malgrat que el pacte de retallada productiva va ser ampliat per aquest càrtel i els seus aliats fins al març. L'OPEP va dir fa uns dies que està disposada a prendre més mesures per elevar el preu. Espanya, que té una gran dependència energètica, es va veure beneficiada per l'abaratiment del barril des dels 114 dòlars de mitjana de l'any 2014.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

L'OCDE preveu un creixement a l'Eurozona durant el 2017 i el 2018

L'organització calcula que el PIB augmentarà un 2,1 per cent aquest any i un 1,9 per cent més...

La patronal europea creu que la mesura frenaria la indústria digital

BusinessEurope afirma que la iniciativa posaria en risc el creixement i competitivitat d'aquestes...

La Unió Europea estudia gravar la facturació d´empreses digitals

La Unió Europea estudia gravar la facturació d´empreses digitals

El document presentat pretén acabar amb l'escassa contribució al fisc de les grans companyies...

Les empreses de l´Ibex-35 no aprofiten les xarxes socials

Un estudi de la UOC constata l'escàs ús de vídeos i infografies que realitzen a Facebook i Twitter

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema