L'objectiu de qualsevol inversor és obtenir la màxima rendibilitat assumint per a això un risc raonable. En realitat, aquesta màxima és una de les més difícils d'invertir, tot i que cada vegada són més els gurus econòmics i financers que intenten explicar les seves teories per guanyar diners en borsa. No obstant això, tot i que cap d'aquestes estratègies s'han mostrat prou sòlides com per fer-nos guanyar sempre, sí que hi ha altres opcions per millorar la nostra probabilitat d'obtenir bons resultats en borsa.

Entre aquestes estratègies hi ha el rebalanceig de carteres. Es tracta d'una alternativa molt interessant, especialment útil per a aquells inversors que tenen una estructura d'inversió molt diversificada, ja sigui entre productes amb diferents riscos (renda fixa i renda variable) o aquells que diferencien entre sectors o àrees geogràfiques. Es tracta d'invertir en diversos fons o valors i anar posteriorment reequilibrant la cartera en funció del comportament dels valors.

En concret, aquesta estratègia es basa en vendre car i comprar barat de forma periòdica i constant, la veritable raó de ser de qualsevol inversor privat com cal. Si una regió o un sector s'ha comportat millor durant un any en concret, es traspassa part del valor d'aquesta cartera al que ha mostrat un pitjor comportament. D'aquesta manera, haurem liquidat posicions en un dels fons amb un valor més car al fons que pitjor comportament ha tingut per així tenir l'opció de mantenir una estructura equilibrada en funció de la nostra estratègia d'inversió.

L'estratègia del rebalanceig funciona millor com més gran sigui l'horitzó temporal de la cartera d'inversió. La major part dels inversors realitza aquesta acció de manera periòdica, com a molt una o dues vegades a l'any, per tal de assegurar-se la integritat i estructura de la inversió d'acord a les necessitats particulars de cada persona. És en el llarg termini quan el rebalanceig ofereix el seu màxim potencial. Un dels principals avantatges del rebalanceig és la gestió del risc. El disseny de la cartera ha d'anar adaptant-se temporalment al nostre perfil de risc, de manera que com més edat tinguem, menys risc haurem d'assumir en les nostrs operacions, i viceversa.